PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

Me llamarán para que baje a cenar en familia…

CON ALAS Y A LO LOCO
Me llamarán para que baje a cenar en familia, pero pienso seguir revoloteando por encima de sus cabezas hasta que me canse. Y espero acertar con una cagada en la frente del primo Luis.


MIS HERMANOS ME ECHAN DE MENOS
Me llamarán para que baje a cenar en familia pero ya les he dicho mil veces que, aunque pueda comunicarme con ellos y mover ciertos objetos, sentarme a la mesa y comer me sería totalmente imposible. Además, el primo Luis me volvería a matar por haberle robado la novia.
Continua llegint


4 comentaris

Papers vells

Diuen que portem l’aura dels nostres avantpassats amb nosaltres. Si més no, d’aquells que no van viure com volien, com si els servís per alleugerir les seves ànimes en pena.

Aquest fou el cas de la meva besàvia Roser. L’àvia no la va conèixer, va morir al poc de néixer ella, però em va convidar a pujar a les golfes de casa seva al poble, on de ben segur hi hauria fotos antigues.

La meva millor amiga deia que perdria el temps regirant caixes velles plenes de pols debades, per això, en descobrir el diari de la besàvia, li vaig enviar una icona de cara somrient amb l’etiqueta “#optimista”. Era una llibreta vella, amb les fulles esgrogueïdes, que havia escrit de jove. Parlava molt de l’Anselm, un noi del poble. N’estava enamorada. Però al seu padrastre no li agradava: “El meu nou pare és un senyor alt i enravenat, que el mira amb desaprovació”. Vaig sortir al jardí de la casa pairal, on ells havien passejat agafats de la mà quan ningú els veia, i creia percebre el xiuxiueig de les seves veus entre les fulles dels arbres. Continua llegint


2 comentaris

El intercambio

Aquellos veranos jugábamos en los campos. Dos chicos aparecieron por el camino. El más alto me propuso:
-Mi gorro por tu bocadillo.
Era verde, mi color favorito. Accedí encantada, me lo puse al momento. Ellos se partieron el pan con chorizo y siguieron andando.
Mi hermano mayor tardó segundos en quitármelo y trotar, burlón, con el gorro puesto. Mi otro hermano fue tras él, gritando “¡Martín, devuélveselo!”. Corrían, alejándose de mí. Pasó un camión: “Mirad, el muchacho del gorro verde. ¡Están allí!”. Paró más adelante, tres hombres subieron a mis hermanos detrás y se esfumó. Nunca los volví a ver.


—>> Passo a la segona ronda de la Copa ENTC!!

[Enllaç al text al blog Esta noche te cuento]


2 comentaris

Cor net, cor fosc

Segons la llegenda, fa molts i molts anys hi havia una arqueta amb contingut màgic. Eren unes figuretes tallades en bambú amb propietats curatives. Quan algú de cor net els explicava els seus mals, les figuretes emetien una llum blava que podia guarir a l’instant totes les malalties. Ara bé, si qui s’hi adreçava era una persona d’ànima fosca, no servien per a res.

Vet aquí que un bruixot maldestre va voler aconseguir aquesta arqueta i fer creure que era ell qui curava els malalts, perquè el poder que tenia era molt més gran que el que ell aconseguia amb les seves arts. Pensava: “Si jo les tingués, la gent vindria a mi a demanar ser guarida i guanyaria molts diners”. Així doncs, quan va saber que l’arqueta amb les figuretes es trobava guardada en un antic temple proper, Continua llegint