PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

Tuits enviats al 8è Concurs de Sant Feliu

S eguim
A lbirant
N oves
T endreses,
J unts
O brirem
R utes
D esconegudes.
I nventarem
S ols,
A stres,
N ebuloses…
T eixint
F iligranes
E ntre
L lençols
I
U niversos

—>> un dels GUANYADORS DEL CONCURS!!

[Enllaç al tuit]


S urt de casa
A mb una idea.
N omés vol
T ornar al
J ardí del veí
O n agafarà una
R osa vermella.
D irà a la mare
I al pare:

S altaré al pati
A buscar la pilota.
N o tarda gens,
T alla la F lor,
E ntra a casa,
L ‘amaga al darrere,
I donant-li diu:
U n regal, mama!

[Enllaç al tuit]


Crec que has begut massa. Es tracta de rodejar els cons, no de jugar-hi a bitlles amb el cotxe….

[Enllaç al tuit]


En realitat, el cavaller que havia d’anar a enfrontar-se al drac es deia Josep. Com que el seu cavall tenia mal a una pota, va anar-hi amb rodalies. Però el tren anava amb retard. Llavors va enviar un WhatsApp al seu amic Jordi. La resta de la història ja la sabeu. 

[Enllaç al tuit]



1 comentari

Transformació

No em parlis de respecte ni de concòrdia, aquestes paraules ja no van amb mi. Durant tot el curs jo era un niu de tendresa, un garbuix de sentiments ensucrats cada vegada que veia la Noa. Inclús vaig gosar apropar-m’hi amb un gessamí a la mà, la seva flor preferida, per demanar-li d’anar a la festa de fi de curs. Quin error…

He emprat diferents mètodes per pair el que va passar, per esborrar-ho. Vaig recórrer a tècniques de mindfulness per centrar-me en mi mateix. Volia parar atenció a les meves emocions i pensaments per reconduir els negatius, suavitzar-los o fer-los fora i no deixar-ne cap engruna. M’omplien, produïts pel desencís, per la gran mentida que m’amagàveu a l’institut.

Sí. Tots i cadascun de vosaltres. Per això també m’adreço a tu, que et creies invisible a l’altre costat de la pantalla. No ho ets. Tu em llegeixes i jo et sé ara darrere les lletres, igual que eres amb el grup darrere la Noa quan Continua llegint


1 comentari

¿Al fondo, a la derecha?

En los consultorios esperaba leyendo el periódico pero los pechos voluptuosos de la mujer sentada enfrente atrajeron su atención. Su imaginación echó a andar. Ella le devolvía la mirada bajo unas hermosas pestañas. Entró una muchacha encaramada a unos tacones luciendo un escote hasta el ombligo. Espectacular. En su mente, los actos lascivos con ellas alcanzaron el galope desenfrenado tras el guiño que le lanzó la segunda. Su sueño, un trío… Fue al mostrador:

-¿Tienen lavabo para silla de ruedas? Unir la sala de espera con las consultas de ginecología es todo un acierto.

-Caballero, aquí sólo visitan dos andrólogos.


—>> MICRORELAT FINALISTA DE LA SETMANA!! (23/06/2018)

[Enllaç al blog del programa]


Deixa un comentari

Viatges i més viatges

Tots sabem que l’Alícia va seguir per un forat al conill blanc i va viure un munt d’estranyes i meravelloses aventures. Però hi ha una part que no s’ha explicat. Quan la Reina de Cors li deixa anar el primer “Que li tallin el cap!”, l’Alícia va provar de tornar al món d’on venia entrant al primer forat que va trobar. La Reina la va seguir, i totes dues hi van caure patint una translació en l’espai temps. Van sortir en una ciutat on un senyor amb perruca les va mirar força enfadat.

-Poden sortir del mig? –digué l’home amb accent francès

-Em dóna ordres a mi? Que li tallin el cap!

-Reina, potser aquí no…

-Una reina? Aquí els tallem el cap a elles! –sentencià Robespierre.

I totes dues van córrer a baixar pel cau d’on sortia tranquil·lament una eruga fumant un narguil.


—>> RELAT FINALISTA DEL CONCURS!!

[Enllaç al veredicte del concurs]


Deixa un comentari

Desde el día que murió…

¿CUESTIÓN DE INGREDIENTES?
Desde el día que murió Abel, Eva no le da más pastel de manzana.

HERENCIA
Desde el día que murió Melchor, Gaspar y Baltasar están peleados por ver quién se queda el oro.

EXPECTATIVAS FRUSTRADAS
Desde el día que murió no lo he vuelto a ver. Me extraña, con lo fantasma que él era…

INCONGRUENCIA
Desde el día que murió su amor, está roto el corazón de Lucía. A pesar de ello, sigue latiendo.

LIMITACIONES
Desde el día que murió su novio no ha parado de llorar encerrada en la habitación que compartían. Hasta hoy. No sabe nadar.

DAÑOS COLATERALES
Desde el día que murió Baltasar han sufrido pérdidas los artesanos pesebristas, los chocolateros, los proveedores de tejidos exóticos, los propietarios de carrozas y los figurantes de color. Muchos niños se han quedado sin su rey favorito con lo que no sabrán a quién entregar la carta. Y su camello ha acabado en una casa de acogida de la protectora de animales.

DESTINOS
Desde el día que murió está condenado a ayudar a los recién llegados al Hades, a darles acomodo en su caldera, a explicarles su funcionamiento y cómo pueden intentar reclamar al mismísimo diablo por ese destino sin escapatorias posibles. Las mismas que en vida daba a los deportados a Libia, donde él se sentía tan fuerte con su uniforme y el arma en la mano.



Deixa un comentari

Abracadabra

Quan a l’inici del creuer ens van fer triar tres objectes d’una llista per emportar-nos a una illa deserta em va fer gràcia. Vaig decidir-me per la destral, el joc de cartes i el ganivet. La primera la trobava útil en un entorn natural, la resta era per practicar i algun dia aconseguir ser jo el mag del vaixell i no només l’ajudant. Després de l’accident ja no ho vaig trobar graciós, i menys en la meva situació. Però en el moment en què va arribar a l’illa el meu admirat i alhora odiat mestre, surant damunt d’un tros de fusta, vaig pensar que m’ho passaria bé. M’entrenaria amb ell: que triés una carta, la tornés amb les altres, les aguantés totes amb la mà alçada i jo l’encertaria llençant el ganivet, o millor encara, la destral. Ha ha ha, quina venjança després de tenir-me hores plegat en un minúscul espai per assajar el truc de la desaparició… La pena és que, amb tot l’enrenou mentre s’enfonsava la nau, no em tragué del pesat bagul on era tancat quan vam xocar, i ara li ha donat un infart fulminant en veure unes cartes movent-se soles i cridant el seu nom.