PETITES HISTÒRIES


1 comentari

Amor de pescador

El viejo Tomás llevaba media vida hablando de su sirena. La describía con una preciosa cola verde y, sobre su pelo, una estrella de mar con unos puntitos en un extremo. Si volvía a casa sin peces decía, embobado, que con su amada se olvidaba de todo. Cuando venía cargado, sin haberla visto, estaba triste. Desquiciado por amor, tomado por loco, hace días que nadie sabe de él. Hoy, de regreso al puerto pesquero, el barco de arrastre traía el cuerpo de Tomás. Tenía una sonrisa de felicidad y, en el bolsillo de su camisa, una estrella con puntitos azules.



1 comentari

Crònica d’una tarda qualsevol

15:00 Arribo de la feina i, abans de dinar, poso una rentadora.
16:10 Estenc la roba. Una samarreta de l’Òscar ha deixat color i ha tacat una brusa i uns pantalons de l’Alba.
16:30 Arribo just a l’hora que surten de l’escola, després d’esbandir la roba intentant recuperar-la.
16:45 Els nens berenen unes galetes i suc camí dels extraescolars. Tornem a passar per casa perquè m’he descuidat les làmines de l’Alba per al taller de dibuix.
17:07 Fem uns minuts tard al taller. M’excuso amb un somriure. Mala cara del professor.
17:15 Deixo l’Òscar al futbol. Aprofito per anar al súper. M’he oblidat la llista de la compra de la nevera, a veure si recordo què faltava.
18:00 Crec que he comprat massa fruita, no hi cabrà. Amb el pes de les bosses, recullo l’Alba. Ara recorda que demà ha de portar cola blanca. A la papereria d’una revolada.
18:30 Surt l’Òscar i cap a casa.
19:00 Dutxes.
19:30 Preparo el sopar: bullir les verdures, tallar el peix…

Ja arriba la Berta! Uf, estic rebentat! No sé com s’ho fa per acabar amb èxit la gimcana diària i fer-ho tot bé. Jo no aguantaria aquest ritme ni una setmana.


—>> TERCER PREMI DEL CONCURS!!


1 comentari

Astronomía familiar

Mi papá es un astronauta que viajó a la luna. Mamá me ha explicado que no pudo volver porque se estropeó el cohete, pero desde allí piensa mucho en nosotros. Dos o tres veces al año consigue recortar la forma de la luna para decirnos que nos echa de menos.

Hoy el profesor nos ha engañado. No es verdad lo que ha explicado, eso que llama eclipse, que sea la Tierra poniéndose entre el sol y la luna. Le he dicho que no, que es cosa de mi padre. Y que buscaremos un día para que mamá se lo explique a todos en clase. Así dejarán de reírse de mí.



Deixa un comentari

Pecar?

La família del Martí sempre ha estat molt devota i fidel als preceptes de Déu. Tots, excepte el Gerard. Ell no en va fer gaire cas, ans el contrari. Amb els seus tripijocs, creuant a vegades la legalitat, va aconseguir reunir una petita fortuna. El Martí hi contactava de tant en tant, era una ovella esgarriada que intentava reconduir, a més de ser el seu cosí i únic parent. També aprofitava per demanar-li diners per a unes obres de caritat a la seva parròquia, a canvi de pregar per ell al Senyor. Al Gerard li era ben igual tot allò i seguia gastant a dojo amb una vida força llibertina. Fins que va petar.

El notari cridà el Martí. Com a darrer familiar viu del difunt, apareixia al testament. Ell hi va acudir sorprès, potser el seu cosí s’havia penedit a última hora i obrava el bé per redimir-se. Però no. Li tenia preparada una sorpresa. El llegat del Gerard aniria a les seves mans amb una condició: havia de pecar. No amb un pecat venial, no. Havia de ser un pecat capital i el notari n’havia de ser testimoni. El Martí quedà garratibat.
-Ja és legal, això? -preguntà.
-Molts pecats no figuren al codi penal. I pot quedar tranquil que no en diré res, he de mantenir el secret professional.
El capellà s’ho rumiaria.

Un cop a casa va repassar els pecats. La gola Continua llegint