PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

Cambio de guión

¿Cómo puedo evitar esta pesadilla? Quiero dejar de verte en mis sueños, tan radiante y hermosa. Empiezan con un recuerdo bonito, de alguna de nuestras escapadas de fin de semana, o simplemente un momento de ternura. Eso era la felicidad, y yo pensaba que duraría siempre… ¿Por qué tenías que cambiar? ¿Para qué esa falda cada vez más corta? ¿Con quién tantos mensajitos de WhatsApp? Sería más fácil olvídarte si no estuviera pudriéndome en esta celda, donde despierto con una realidad alternativa en mi cabeza, en la que eres tú la que sostiene el cuchillo ensangrentado.



2 comentaris

Tot és possible

La meva mare havia fet tot els possibles per persuadir-me que jo era capaç de grans proeses; però el meu pare, que creia que l’ambició era el camí més segur cap a la ruïna i el canvi una paraula equivalent a destrucció, no parava atenció a cap pla per millorar la meva condició o la dels meus semblants. Ell deia que era impossible sortir-nos del guió, que només podíem parlar si ho feien els titellaires, que no teníem opció d’anar enlloc perquè ens havien de donar corda. Però diumenge, quan ens van posar en marxa, vam buscar la forma de seguir en moviment. Amb uns cordills, unes rodes i enginy vam mantenir la corda sempre donada. Fins que se’ns va acudir una idea millor: treure’ns la corda de l’esquena i caminar pel nostre compte.


  • Presentat al Microconcurs de Relats en Femení 2020 (frase d’inici obligada: “La meva mare havia fet tot els possibles per persuadir-me que jo era capaç de grans proeses; però el meu pare, que creia que l’ambició era el camí més segur cap a la ruïna i el canvi una paraula equivalent a destrucció, no parava atenció a cap pla per millorar la meva condició o la dels meus semblants”).


Deixa un comentari

Negrobigote

Érase una vez un príncipe y su malvado padrastro que, como no soportava pensar en ser reemplazado, ordenó su abandono en el bosque. El joven encontró una casa, con unas camas enormes. Llegaron siete gigantescas mozas que lo acogieron. Allí bailaba sin cesar (en palacio lo tenía prohibido).
Cuando el padrastro supo dónde estaba, disfrazado, pasó a ofrecerle al chico un melocotón hechizado. Ellas, al volver, lo encontraron en el suelo. Le inyectaron un antihistamínico, por si era alérgico al melocotón, y despertó. Él se quedó a vivir con las muchachas, que fueron las productoras de su espectáculo de danza.



Deixa un comentari

Inesperat

A vegades, tot el teu món pateix una sotragada i canvia de cop. I, sense avisar, s’ha acabat compartir estones junts. Mai et pares a pensar que potser diumenge serà el darrer dia que veuràs la mare. O que la de dilluns serà l’última trucada en què parlaràs amb ella. Sento una forta enyorança. Com m’agradaria poder-li donar la mà i notar la seva pell fràgil després de tants anys de treball. La fi arriba d’improvís i ningú hi està preparat.

Li voldria dir a la mama que estic bé, que no es lamenti per mi. I que, quan li arribi l’hora, ens retrobarem en aquesta altra dimensió on les ànimes es toquen de nou.



Deixa un comentari

Despedida

Dígale, agente, que la quise mucho, como el fuego quiere al aire para encenderse con fuerza los dos juntos. Que no se sienta culpable por sus merecidos reproches, todo ha sido cosa mía. Que a veces una chispa puede prender en el sitio más inesperado y, a la vez, inadecuado. Que lo de esa chica fue una llamarada desleal, pero no apagó la hoguera que siempre ha quemado en mi interior por ella. Agradezco su oportuna aparición en este puente y le ruego que transmita a mi mujer mis últimas palabras. Ahora soltaré su mano y me llevará el río.



Deixa un comentari

“Private investigations”

L’inspector Ros i dos membres del seu equip entren a l’escena del crim. Els han explicat que la víctima, que havia estat trasllada a l’hospital al matí, acaba de morir. Així doncs, el cas ha passat a tractar-se d’un homicidi. Al rebedor, veuen al mirall unes lletres escrites amb pintallavis: “M A R C”. Serà el nom de l’agressor? Passen al menjador, on hi ha molts papers desendreçats. Estan una estona intentant esbrinar si els condueixen cap al mòbil de l’agressió, però no ho arriben a aclarir. No tenen temps per a més, han de marxar.

Dues hores més tard, l’inspector Ros amb tres acompanyants són de nou al menjador, mirant els papers, i aconsegueixen treure l’entrellat de com van produir-se els fets gràcies a unes marques que han trobat als fulls. Per saber qui n’és el culpable, passen a un tercer espai, l’habitació de la dona assassinada. A terra hi veuen un pintallavis, Continua llegint