PETITES HISTÒRIES

Una tarda qualsevol?

Deixa un comentari

Era un diumenge d’octubre, després de dinar.
Estaven adormilats al sofà escoltant música, ella tenia el cap del seu home a la falda. Li passava els dits pels cabells, i tot d’una va notar alguna cosa estranya.
S’hi va fixar i va veure que de les orelles del Quim començaven a sortir com uns fils marrons. Es va aixecar d’un bot mentre comprovava que eren unes petites branques que anaven creixent, bifurcant-se i fent-se gruixudes.
En Quim només va tenir temps de dir “Què passa?!” doncs també de la boca li començava a sortir una branca que ràpidament es va enlairar fins el sostre.
La Joana cridava alhora que colpejava les branques amb una cadira. Era inútil. No hi havia res a fer.
Dels braços i cames també en sortiren branques com a prolongació dels dits, que li van rodejar el cos i el van deixar lligat al sofà. En qüestió de segons, en crèixer i fer-se gruixudes les branques van escanyar en Quim, que va quedar al sofà amb el cos fet malbé per incomptables branques que l’estrenyien amb força i no s’aturaven, expandint-se en totes direccions omplint l’estança.
Horroritzada, la Joana va pujar escales amunt sense deixar de cridar, quan de sobte va notar que alguna cosa li sortia de les orelles…


Anuncis

Autor: M.Carme Marí

Twitter: @carme_tuit Blog: https://PetitesHistories.wordpress.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s