PETITES HISTÒRIES

El vinyar

Deixa un comentari

Ara l’Oriol podria decidir sobre les terres. Només quedava ell de la família Montfort. Havia mort el seu avi, a qui de petit estava molt unit, però que no entenia de negocis. Parlava de les terres com si fossin un tresor. Però aquells terrossars feia temps que restaven secs, sense la verdor de les vinyes entre les que l’Oriol havia corregut incomptables vegades jugant amb l’avi.

– “No ho vull vendre, Oriol. Hi faran pisos, i jo m’hi nego! Si ho compressin per plantar nous ceps… “

Però no va donar-se el cas. Així que ara en treuria profit.
La signatura era a les bodegues del terratinent.

– “Li volia comprar al teu avi, però era tossut”

L’olor de les botes es ficava pel nas i portava a l’Oriol records amagats. Una llàgrima silenciosa va lliscar per la seva galta.

Va marxar sense signar.


Advertisements

Autor: M.Carme Marí

Twitter: @carme_tuit Blog: https://PetitesHistories.wordpress.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s