PETITES HISTÒRIES


1 comentari

El far

Els veïns de la zona de bon principi l’han mirat amb recel. Ell creu que no l’entenen perque no els ha pogut explicar la seva gran passió.
Sempre li ha fascinat el mar. Especialment quan espetega ferotge contra els penyassegats. Contemplar aquest espectacle des de la torre d’un far era la seva màxima il·lusió, el seu somni d’infantesa.
Per això, quan heretà la petita parcel·la de terra, ho va tenir clar: en comptes d’un xalet hi construiria un far. Encara que els veïns el mirin estrany. Encara que no es trobi sobre un penyassegat. Encara que estigui a 100 km. del mar.


—>> MICRORELAT FINALISTA DEL MES!!

[Enllaç als finalistes de febrer]

[Relat publicat al blog La bona confitura]


1 comentari

La promesa

-“Le faltarán, al menos, un par de centímetros para alcanzar la barra del trapecio”- dijo el equilibrista que los miraba.
-“No, menos, ya casi la toco!”- protestó el niño.
-“Pues yo veo más distancia”- contestó su padre, el trapecista.
-“Has de mantener la promesa que me hiciste, papá. Cuando llegue a la barra empezaré a entrenar.”
-“Bueno, tienes que llegar y poderte agarrar…”
El padre recuerda su promesa y se arrepiente una vez más de haberla hecho. Y también recuerda perfectamente a su hijo mayor en el primer entreno dando vueltas en el aire tras rebotar en la red, para acabar aterrizando en la primera fila de butacas. Le ha quedado la rodilla derecha con movilidad reducida. Demasiado pequeño aún para empezar…
Cuando todos duermen, el padre recoge unos centrímetros la cuerda del trapecio.



1 comentari

Partida perduda. Informació guanyada

El mòbil m’avisa.  Bé!  Això vol dir que l’Elena encara no m’ha guanyat la partida!
Entro a l’Atriviate i comprovo que ha fallat el seu últim formatget.  Sí!  Amb una mica de sort cauré jo al meu darrer.
Mira què et deia!  “Ciència i tecnologia”, ho tinc controlat.

Pregunta: “Quina d’aquestes malalties enregistra més casos a l’any a Catalunya:
– Lepra
– Malaltia de Chagas
– Tuberculosi
– Les anteriors malalties no es donen a Catalunya”
Hmmm… lepra em sona a la Índia, Chagas a Sudamèrica, i tuberculosi… ja no n’hi ha, no? Doncs diré cap.

Queeeè!?  Resposta: Tuberculosi???  A veure, busquem a Google.
Doncs sembla que a Catalunya es donen 1.200 nous casos a l’any que desenvolupen la malaltia d’uns 10.000 infectats!
Pel que veig hi ha molta informació a l’abast. S’hi treballa força… Aquí mateix tenim la Unitat de Tuberculosi Experimental de l’Institut Germans Trias, un grup d’investigació que fins i tot han organitzat un concurs per difondre-ho!



Deixa un comentari

Presències

Fa temps que et vull explicar què em passa. Necessito explicar-ho a algú perquè si no em tornaré boig. Tu ets la meva millor amiga, potser em puguis entendre.

Tot va començar mes i mig enrere, quan el meu pare estava a casa al llit, en fase terminal de càncer, del mateix càncer que van patir la seva mare i la tieta. Aquell dissabte 4 d’abril, recordo perfectament el dia, vaig anar a la seva habitació i als peus del llit hi havia asseguda la meva àvia. Bé, era com ella, però més incorpòria. Em vaig quedar glaçat. Amb un fil de veu vaig cridar-la “àvia?”. Però no em va sentir, ella seguia mirant el seu fill. I al seu costat es va quedar tothora.

Tres dies després va morir. Vaig suposar que va venir per acompanyar-lo a fer el viatge al més enllà.

Dues setmanes més tard, vaig veure aquell jove. Baixava pel carrer amb dos acompanyants desdibuixats, que només jo veia. Al pas de vianants el va atropellar un cotxe.

Després n’hi ha hagut altres…

Per fi m’he decidir a explicar-t’ho i vaig buscant una estona de tranquil·litat a soles amb tu. I tot just fa dos dies que no es desenganxa de tu la teva cosina, aquella que es va ofegar al riu… Què t’explico jo ara?



Deixa un comentari

Com anem?

L’Albert ha aconseguit quedar amb la Iolanda per sopar a casa seva, tot i que l’ha enredat una mica. Ella creu que seran tres, però el Carles enviarà un WhatsApp dient que no es troba bé. I als companys del pis els ha amenaçat de mort si apareixen pel menjador: tots a estudiar!

Com la vol impressionar, ha decidit preparar aquella recepta tan original que fa la mare a casa. Ocupat parant la taula i triant la música, comença a sentir una olor sospitosa… Se li crema el sopar!
“Merda!! No anem bé”.

Necessita una alternativa: una truita de tres pisos no és mala idea. Fa les tres truites i quan toca juntar-les arriba la Iolanda:
-“El Carles diu que li fa molt mal el cap.”
Tomba les truites però s’han quedat enganxades. Ploff!! Cauen per terra dues d’elles.
“No, no anem gens bé”, pensa.

-“Tranqui”- diu la Iolanda -“demanem una pizza”.
Quan arriba el repartidor al pis:
-“Ei, jo a tu et conec!”- salta ella, i es posen a xerrar a la porta. Acaben intercanviant-se els mòbils.
“De fet, anem fatal…”


[Enllaç al text presentat]


1 comentari

Ansias de volar

A nadie se le ocurrirá que sólo quiso volar, como antes.

Pensarán que le pudo la tentación rubia, con piernas largas y faldas cortas, y huyó tras ella.
Pero sólo quería recuperar la sensación de aterrizar en un lugar distinto y construir un nuevo nido. Necesitaba nuevas perspectivas como al saltar del pueblo a la ciudad. Sentir esa opresión en el estómago del paso a la capital. O el vértigo que experimentó al llegar a la metrópoli.

Vivirá de nido en nido, sin pensar que acabará sus días solo. Quizá entonces descubrirá el valor de la compañía en el camino aunque, en lugar de volar, se viaje a ras de tierra.


Versió de 100 paraules enviada a la Wonderland – L’art d’escriure:

Continua llegint


Deixa un comentari

Estrena del blog

En aquest blog vull recollir les petites històries que vaig escrivint, molts cops empesa per la proposta d’una crida o un concurs.

Serà una forma fàcil de compartir-les amb vosaltres, així no us hauré de portar cap paper o copiar el text en un missatge  😉

I qui sap si també arribaré a més lectors  😀

Espero que us agradi i que, en qualsevol cas, em deixeu algun comentari. M’ajudaran a millorar.
[Aprofito per agrair-los sincerament, en especial als meus “comentaristes habituals“]

Per seguir els nous continguts del blog, us hi podeu subscriure (aquí a la dreta -des del mòbil queda a baix de tot-).

Gràcies per llegir-me!!


Deixa un comentari

No más notas equivocadas

Se dirige a la jaula de los leones para demostrarle cuánto se equivoca: esta vez seguro que habrán devorado la carne de la cena. Pero no, está intacta como los dos días anteriores. Sin embargo los leones no parecen hambrientos.

Tres horas antes, cuando el domador acabó su número pero la función aún continuaba, había llegado de nuevo al lado de la jaula el músico de una calle vecina. Con este tercer viaje se había deshecho del último pedazo del proyecto de trompetista que apareció en su escalera. “Ya no dará más la nota”.