La dura realidad

Le faltarán, al menos, un par de centímetros para alcanzar la barra del trapecio. El anciano se reclina en su cama del asilo y mira el trapecio largo rato, pero no se rinde. Con más ánimo que fuerza se incorpora una vez más, y van quince esta mañana, para intentar su objetivo.
Quiere llegar a la barra, levantarse y caminar ayudado de su bastón, y así demostrarle a su hijo que puede volver a vivir en su piso. Esa meta le anima a moverse y esforzarse cada día.
Lo que el anciano no sabe es que su hijo vendió el piso hace meses, con la certeza de que su padre no se repondría nunca.

---

•  Presentat a Relatos en cadena 2014-15.

Tuit pirata – El mapa

…i tres passes més a la dreta. Aquí!
…Tampoc hi ha res!! Com vau deixar que fes el mapa del tresor el pirata dislèxic!
#mmbmicrorelats

---

NOTA: Aquest tuit va ser contestat per @VullEscriure fins arribar a tenir aquesta història:

C: …i tres passes més a la dreta. Aquí!
…Tampoc hi ha res!! Com vau deixar que fes el mapa del tresor el pirata dislèxic!

VE:  … El tresor enterrat cridava “Aquí! Aquí!” però ningú no el trobava. Estava fart d’aquell joc: odiava l’amagada

C:  … i enyorava navegar i aquells temps en què sentia els canons i els sabres lluitant per ell

VE:  … El bagul del tresor estava fart d’aquella cova: mai no havia estat més ric, mai no s’havia sentit més pobre

C:  …Només li quedava esperar que algú vingués a caçar el porc senglar al que feia de coixí.

VE:  … Però el porc senglar estava segur: ningú no vivia en aquella illa 😉

C:  … Les monedes d’or envelliran avorrides sense còrrer de mà en mà… I tot per culpa del pirata dislèxic!

---

• Presentat a la proposta del Museu Marítim de Barcelona.

[Enllaç al tuit]