Fa temps que et vull explicar què em passa. Necessito explicar-ho a algú perquè si no em tornaré boig. Tu ets la meva millor amiga, potser em puguis entendre.
Tot va començar mes i mig enrere, quan el meu pare estava a casa al llit, en fase terminal de càncer, del mateix càncer que van patir la seva mare i la tieta. Aquell dissabte 4 d’abril, recordo perfectament el dia, vaig anar a la seva habitació i als peus del llit hi havia asseguda la meva àvia. Bé, era com ella, però més incorpòria. Em vaig quedar glaçat. Amb un fil de veu vaig cridar-la “àvia?”. Però no em va sentir, ella seguia mirant el seu fill. I al seu costat es va quedar tothora.
Tres dies després va morir. Vaig suposar que va venir per acompanyar-lo a fer el viatge al més enllà.
Dues setmanes més tard, vaig veure aquell jove. Baixava pel carrer amb dos acompanyants desdibuixats, que només jo veia. Al pas de vianants el va atropellar un cotxe.
Després n’hi ha hagut altres…
Per fi m’he decidir a explicar-t’ho i vaig buscant una estona de tranquil·litat a soles amb tu. I tot just fa dos dies que no es desenganxa de tu la teva cosina, aquella que es va ofegar al riu… Què t’explico jo ara?
- Presentat al concurs del Festival de Cinema de Terror de Sabadell
PETITES HISTÒRIES 