PETITES HISTÒRIES

Monthly Archives: Març 2015


by Deixa un comentari

Aparadors (Pi-relat)

Sóc a casa i penso: compraria un lluent vestit per mudar. Sorpresa majúscula m’enduré observant com en uns maniquís, ulls quiets jo espero, però fan les pupil·les tot de subtils moviments.

— Nota: L’aproximació del número Pi amagada és 3.141592653589793238462643383279 (31 dígits / 31 paraules).

[Enllaç als Pi-relats publicats]


by Deixa un comentari

Proyecto de ingeniería

Todo estaba dibujado en la pequeña libreta gris que llevaba en el bolsillo de su pantalón, hasta el más mínimo detalle: todas las líneas y su longitud, el color que iba a identificar cada ala, cada flap, cada superfície. Estaba seguro de que esta vez el proyecto sería un éxito, llevaba mucho tiempo trabajando en él.

Evidentemente no estaba solo en esta empresa. Nada más llegar a casa, llamó:

– ¡Ya tengo listos los planos! Papá, ¿me ayudas con las cartulinas para construir mi concorde?


by 1 comentari

Superant la crisi dels 40

“Què collons estic fent aquí” es preguntà, “…fotent bots i suant a raig als meus quaranta tacos en una classe de body-step. Si no he estat mai un amant del gimnàs! Tot això és culpa del club de ‘singles’, els desaparellats desesperats per trobar algú que ens escolti una mica, mentre calculem les possibilitats de fotre un clau”. Pensant tot això es va descomptar i anava a contratemps, un altre cop.

Ho acaba de decidir: sortint de la classe es donarà de baixa. Sí, serà millor oblidar els ‘singles’ i dedicar els caps de setmana que no tingui les nenes a fer sortides amb el seu germà, els nebots són més grans que les seves filles i ja fan bones excursions.

Un cop dutxat s’apropà al mostrador de l’entrada. El noi el va fer passar a l’oficina per omplir el full de baixa. Dins, una veu el va cridar: “Txume?”. Es girà estranyat ja que li deien així només a l’institut, després va ser el Jaume. Va mirar la dona que li somreia.:
-“Estàs igual que fa vint-i-cinc anys! Has fet un pacte amb el diable?”
-“… Alba?? Ets l’Alba?”- la seva cara li recordava a la de la noia grassoneta de la classe, però ara no ho estava pas de grassa! -“Tu sí que hi has pactat! Estàs molt millor… bé, vull dir que…”
-“Sí, em vaig posar les piles.”
-“Segueixes escrivint relats? Recordo que a tots ens agradaven les històries de l’Alba.”
-“Doncs encara ho faig, just ara en plegar vaig a una sessió literària musical. Si vols venir, podem recordar batalletes.”

S’hi apuntà. Van xerrar, van riure, van escoltar relats i poemes, van reviure les aventures de l’institut amb música de jazz de fons, … Hi estava a gust, i s’adonà que, per primer cop en molt temps, no avaluava les possibilitats d’acabar prenent la darrera copa a casa seva.

[Enllaç al text presentat]


by Deixa un comentari

Los bisontes

Pintando aquellos extraños bisontes calmaba su rabia.
Sus padres buscaron el consejo de psicólogos para encontrar una alternativa a las explosiones de ira de su hijo que, como entusiasta de la pintura, dejaban las paredes llenas de garabatos.
Le dijeron que podía seguir pintando, pero en unas grandes láminas, no en la pared. Un añadido que atrapó al chico fue elegir un animal concreto a representar. Escogió el bisonte.
Así pues en aquella casa hay dibujos y más dibujos de extraños bisontes. Sus padres nunca le dijeron que no eran azules, ni que no tenían trompa, ni que con diecisiete años debería saberlo.