Amb el preuat botí d’un galió, s’amagaren fondejats en una illa propera.
De celebració, no veieren la corbeta acostant-se. Mentre els soldats atacaven per estribord, el capità envià per babord el segon d’abord cap a l’illa amb el botí, per amagar-lo. “Guenyo, emporta’t el meu lloro, t’avisarà si s’acosta algú i t’ajudarà a memoritzar el camí de tornada”.
Guanyaren el combat però amb baixes. El capità ordenà: “Baixem a l’illa. Tres amb mi, buscarem el Guenyo. Tres enterreu els morts. Tres caceu per sopar. La resta us quedeu vigilant.”
Es separaren. El capità va trobar el Guenyo a terra atrapat sota una enorme roca despresa, mig mort.
– “Ho sento capità” va dir agonitzant, “el lloro us guiarà on he enterrat el botí”.
Van aparèixer els que caçaven, mostrant les preses abatudes: “Només dues llebres i un ocellot”.
El capità els passà als tres pel sabre…
- Presentat al Concurs de microrelats “Pirates!”
TUIT ENVIAT RESPECTE A AQUEST RELAT:
Una història del mar
al Marítim he presentat
amb pirates i lloro
Digues que t’agrada que si no,ploro
#mmbmicrorelats
- Presentat a la proposta del Museu Marítim de Barcelona.
PETITES HISTÒRIES 