PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

Generador d’energia

Si la Maria em veiés… amb el que li deia… i ara jo… Bé, ara em puc definir com un rodamón espacial, que només vol tornar a casa.

El fet de viatjar sol en la missió XT304 no em suposava cap problema. Les sortides a l’espai estan des de fa temps molt automatitzades, però aquest cop calia intervenció humana en algunes tasques.

És cert que hem d’estar en forma els astronautes, però una mica de peses i alguns exercicis concrets poden ser suficient. Això de còrrer no era per mi, sempre li havia dit a la Maria. Especialment quan tornava tota suada de fer 10 o 20 km. amb la colla de ‘runners’.

Tot anava conforme els plans previstos: vaig arribar a l’estació espacial amb l’esperat carregament, vam poder fer la reparació, vam obtenir les mesures amb el nou sistema enregistrador que va quedar correctament instal·lat, i ja estava de tornada aproximant-me a les coordenades per descendre cap a la Terra. Va ser llavors quan va succeir

I segur que n’he de treure un aprenentatge d’actituds: no riure del cansament dels altres fruit d’una activitat voluntària. Si volen còrrer fins donar la volta al món, endavant.

Va fallar el generador principal. Sembla que una petita tanca de l’embalatge va quedar sense recollir, va colar-se a la ranura de fixació elèctrica i va fer saltar el sistema. Llavors vaig activar el generador d’emergència. De fet, vaig moure l’interruptor però no es va activar res. Cap resposta. Al centre de control no hi han trobat explicació ni solució. Sense els generadors actius no tinc prou energia per tornar a la Terra.

Energia… tenir energia… com en tenen els que corren maratons: energia al cos per còrrer i al cap per seguir corrent…

Llavors vaig pensar en l’equip per a fer exercicis que porten totes les naus tripulades i se’m va acudir la idea: jo seria el generador d’energia. Sempre hi ha una cinta de còrrer amb un senzill aparell connectat que s’il·lumina amb més o menys intensitat segons la velocitat de la cinta. Vaig canviar les connexions i, en lloc de fer aquests llums, l’energia s’anirà acumulant en una bateria, que alimentarà al generador.

I aquí estic ara, esbufegant, corrent com no ho he fet mai. Dec portar ja l’equivalent a 10 maratons, o més!… Condemnat a còrrer i còrrer per arreplegar engrunes d’energia i poder tornar a casa algun dia… Què et sembla, Maria?


[Enllaç al relat a Inspiraciència]


Deixa un comentari

La cita

– ¿Habréis acabado a las 8? – pregunta Rosa a Alberto, al volver de comer.
– Seguro, hoy no te fallaré.
Rosa sale de la sala de proyectos y regresa al laboratorio clínico, mientras Alberto empieza a preparar las muestras a analizar, meticulosamente.

En la pausa para el café, Miguel, el encargado de mantenimiento, aprovecha que todos están en el bar y pasa como cada día por los laboratorios para comprobar el estado de los instrumentos, si ve alguna reparación pendiente, en fin, hace una revisión general. En el laboratorio de proyectos se entretiene un poco más: coloca unas microgotas de una sustancia amarilla en los objetivos de los microscopios.

Volviendo del descanso, Alberto tiene que hacer las últimas observaciones y escribir las conclusiones. No se explica cómo las muestras han evolucionado mostrando ahora pigmentación amarilla. Lo comprueba en los dos microscopios. El tutor del proyecto le recrimina:
– Has de ser más cuidadoso, Alberto. Tendrás que repetir el paso anterior.
– Pero eso significa una hora más…
– Sabes que necesitamos urgentemente estos resultados, y ya tuvimos problemas ayer.

Alberto se pone a ello, pensando cómo se lo dirá a Rosa. Pero a la hora de salida no le hace falta decir nada: viéndolo con la bata puesta y la mirada cabizbaja Rosa tiene suficiente.
– Hasta mañana Alberto.
En la puerta de la calle se encuentra a Miguel:
– ¡Hola Rosa! Si hoy tampoco tienes nada que hacer… repetimos las birras de ayer?


[Enllaç al relat a Inspiraciència]