Sortida escolar

24 Mai 2015 by M.Carme Marí 1 comentari

Des de fa uns anys s’ha permés als instituts completar les classes de diverses matèries amb viatges en el temps, que ajuden a comprendre l’evolució de la humanitat, els descobriments, els avenços científics i tants altres camps d’estudi. La bombolla protectora Delta va ser un invent revolucionari, sense ella seria impensable fer aquests viatges, ja que quedaríem exposats a ser vistos i a patir mil perills, jugant-nos-hi la vida o la possibilitat de tornar. Però gràcies a la Delta, podem passejar-nos pel passat com suspesos en una bombolla: ho veiem tot “des de dalt”, podríem dir, i ningú ens pot veure ni tocar. És cert que no hi podem anar un grup gaire gran a la vegada, ni quedar-nos massa estona en cada any visitat, però per a l’ús educatiu, aquest tipus de bombolla protectora ens va com anell al dit.

Avui anirem a fer un recorregut per il·lustrar la història dels llibres i les biblioteques. Els estudiants d’ara no acudeixen a les biblioteques. Al voltant de l’any 2.200 començaren a caure en desús, quedant com a conservadores de rareses impreses en paper i altres suports físics.

– Nois, atents. Primera parada: Mesopotàmia, any 2.000 abans de Crist. Aquí veureu com feien els primers “llibres”.
– Perdoni Imma, vol dir que no hem anat a un taller d’escultura?
– No, no, David. El paper encara va tardar en inventar-se, per això picaven sobre maons i pedres deixant-hi les inscripcions que podeu observar. I ja existien les primeres biblioteques que els conservaven.
– Apa! per a ser escriptor havies d’estar ben fort! – tots riuen.

Fem un salt en el temps.

– Sóm al segle II abans de Crist, a Egipte. Contempleu la biblioteca d’Alexandria. Va ser la més gran del món a la seva època, arribant a contenir fins a 900.000 volums.
– Caram, doncs amb tantes pedres…
– Ja veig per on vas, Joana. Però en aquell temps els egipcis ja havien inventat el papir per escriure-hi, el feien a partir d’una planta aquàtica present per exemple al riu Nil. Aprofiteu per fixar-vos en l’escriptura egípcia… i sabreu d’on ve el nom del passatemps “jeroglífic”. I ara, ens movem només de lloc mantenint l’any. Passem a l’antiga Grècia: la biblioteca de Pèrgam. Rivalitzava amb la d’Alexandria, però no va ser tan gran, sembla que va arribar als 200.000 volums.
– Ei, professora, una pregunta. Em sona aquest nom, Pèrgam… no era un material antic, anterior al paper?
– Molt bé, Damià! Inicialment al Pèrgam rebien el papir d’Alexandria, però en crèixer la rivalitat entre les dues biblioteques, Alexandria va deixar d’enviar-ne. Llavors, a Pèrgam van inventar el pergamí, fet a partir de la pell d’animals. Com els papirs, eren ben llargs i s’enrotllaven.
– Així sí que es podia dir d’un llibre que era un rotllo! – més riures.

Saltem de nou, avancem.

– Ens trobem ara a Roma, al segle IV. En aquest segle s’incrementa l’ús del còdex, que resulta de cosir diferents pergamins o papirs i afegir-hi unes tapes més dures.
– O sigui, que ja tenim el format del llibre?
– Sí, però seguia estant escrit a mà. Podeu imaginar el que tardaven en fer-ne una còpia? No és d’estranyar que els guardessin sota clau!

Ens movem endavant en el temps.

– Som al segle X, al monestir de Santa Maria de Ripoll. Podeu veure com els monjos copien llibres, que després intercanviaven amb llibres d’altres llocs. A l’Edat Mitjana les catedrals i els monestirs eren els que tenien biblioteques i custiodiaven els coneixements. Bé, els coneixements que els interessava, és clar. Fins i tot, més endavant l’esglèsia va crear un índex de llibres prohibits, per heretgia, política o sexualitat, per exemple, o de filòsofs o astrònoms. Es van cremar molts llibres, i no permetien que la gent els llegís.
– Això seria impensable a la nostra època! No podrien evitar la lectura a la nostra interconnexió! Caram amb l’Edat Mitjana…
– Doncs el cert és que l’índex de llibres prohibits pròpiament dit va ser promulgat en el segle XVI, i encara que us costi de creure, no es va suprimir fins a la meitat del segle XX.
– De debó?

Ens queden dos salts més.

– Quan a Europa es va començar a usar la impremta a finals del segle XV, les biblioteques van començar a crèixer i disposar de més exemplars. Al segle XVII trobem les primeres biblioteques públiques creades per persones que no són els reis ni per institucions públiques, i ja apareixen els bibliotecaris professionals. Ara ens trobem en una d’elles: la biblioteca Bodleian, a la Universitat d’Oxford.
– Però, aquells que consulten els llibres estan encadenats! Són presos?
– No Anna, fixa-t’hi bé. Són els llibres els encadenats a la taula!

I per fi la darrera visita del dia.

– Als segles XIX i XX els llibres estaven força més estesos, doncs la indústria de la impremta es va mecanitzar i eren a l’abast de la gent. Som ara a principis del segle XXI en una biblioteca pública a Barcelona. Una primitiva xarxa informàtica començava a estar distribuïda per totes les cases, i molts continguts es trobaven disponibles en format digital. Amb aquest canvi, les biblioteques es van orientar a consultes específiques i a fer divulgació i promoció de diferents formats de cultura.
– Aquí veig una agenda d’activitats per aquest mes força interessant: hora del conte pels infants, club de lectura juvenil, concert “Poemes i música”, taller de cuina, conferència sobre l’estrès, tertúlia literària i cafè, cinefòrum, …

Finalment, ja som de tornada. Ha estat un matí molt intens i ben aprofitat.
Hmm… de fet, podria estar bé repescar algunes de les activitats que feien a les biblioteques del segle XXI…

---

• Presentat al Concurs de Bibliorelats