PETITES HISTÒRIES

Monthly Archives: Juny 2015


by 2 comentaris

Xiuxiueig

Cada cop que em veies capficada, t’apropaves a cau d’orella i em deies amb un suau xiuxiueig: “Qui vol abraçades i petons?”. Llavors m’aflorava un somriure als llavis i semblava canviar de tonalitat el dia, cap a un acolorit optimisme.

Ara que ja no ets amb mi, trobant-me encaparrada m’he descobert imaginant el teu xiuxiueig. A voltes em porta dolços records, a voltes tristesa i buidor. I quan et trobo a faltar, penso si algú altre rebrà aquests mots teus amb veu menuda, tot esperant conèixer a qui em deixi a cau d’orella la seva fórmula màgica per fer-me veure la vida amb tots els seus colors.

[Enllaç al text a VullEscriure.cat]


by 1 comentari

El mar

Té mil cares, mil humors,
mil colors, mil amors.
Font de vida, i de mort,
inspira art i aixeca passions.

A voltes tendre i dolç:
amb petites onades guarnit
que els nens gaudeixen molt,
s’hi banyen a la vora
i deixa que hi juguin divertit
fent-hi castells a la sorra.

En calma, ens bressola
amb son moviment pausat.
No cansa de sentir
com se’n va i torna a venir
tot resseguint la sorra
amb el seu so rítmic, mai callat.

De nit és tot negror,
còmplice d’enamorats
que volen discreció
ben enjogassats.
I brilla amb la lluna,
de mirall li fa,
desplegant-li una cua
com de núvia a l’altar.

Però també és ferotge
i la tragèdia porta
quan, com gegant que s’enutja,
desferma tota sa força.
Alça amunt les onades,
s’alia amb pluja i vent,
amb grans naus enfonsades
la por fa créixer en la gent.

Mar enigmàtic, de Posidó o Neptú,
vull viure sempre prop de tu.

[Enllaç al text a VullEscriure.cat]


by 1 comentari

Sobran las palabras

Eran una pareja muy musical. Gran parte de su comunicación la realizaban a través de canciones, ya fuera cantando, silbando, reproduciendo un CD o un MP3 en el móvil. Por ejemplo, si uno necesitaba la ayuda del otro, cantaba “Help” de los Beatles. O si se iban a dar una vuelta en coche, tarareaban “El auto de papá” de Los payasos de la tele. Cuando tocaba hacer limpieza sonaba “I want to break free” de Queen. En caso de comilona el fin de semana elegían la canción de Georgie Dan que correspondiera a la ocasión. Para los momentos más íntimos tenían como tema estrella “You can leave your hat on” de Joe Cocker. Y si uno hacía enfadar al otro, le susurraba “Perdóname” del Dúo Dinámico.

Un día ella descubrió que él se entendía con la vecina del tercero. Para cuando volviera a casa ya tenía preparado el éxito de Pimpinela.


by Deixa un comentari

Les arrels

La terra et crida
més fort quan ets lluny.
De sobte sents
amb uns castellers,
el cor en un puny.
Si una sardana veus ballar
o escoltes parlar català
a casa et sents transportat.
I on et trobis per Sant Jordi
regala a la parella
una rosa vermella
amb espiga de blat.

—>> TERCER PREMI!!   /   PREMI ESPECIAL DEL PÚBLIC!!

[Enllaç al text a VullEscriure.cat]


by Deixa un comentari

A la Moreneta

Unes roses vaig prometre
a la nostra Moreneta
i quatre ciris encendre
si curava ma filleta.

Tenia febre molt alta
amb tot el cos tremolava
i tan vermella la galta…
semblava que se n’anava.

Ja han passat aquells dies
ja la nina torna a riure
i agraeixo a la Verge
la joia del seu reviure.

—>> SEGON PREMI!!

[Enllaç al text a VullEscriure.cat]


by Deixa un comentari

La Cinta

La meva nina preferida és la Cinta. En tinc altres, però la veritat és que no els hi faig gaire cas. La Cinta era de la meva àvia, després hi jugà la meva mare, i ara fa uns anys que és meva. Van estar a punt de llençar-la, deien que portava mala sort…

Primer que si va fer caure l’àvia per les escales quan tenia a la seva filla de dos mesos en braços. No va veure la nina a terra, al segon esglaó. Ningú s’explicava com havia aparegut allí, sempre era al llit de l’àvia.

Després que si gairebé es crema la meva mare també per culpa de la Cinta. Va ser quan els Reis li van portar una nina que bevia d’un biberó. La meva mare estava encantada fent-la beure. La pobra nina va cremar-se amb l’estufa i per poc no es cala foc a tota l’habitació. Van trobar la Cinta al prestatge de damunt l’estufa, tot un altre misteri.

Però jo no crec que hi tingui res a veure, quina tonteria, i me l’estimo molt: la pentino, li poso el seu vestit blau i el llaç blanc, la trec a passejar, …

Ara, pel meu aniversari, estic pensant en demanar la nova nina que parla i camina. Ha de ser molt guai! Potser la Cinta podria ser la seva germana petita. Però quan li explico amb el catàleg de joguines a la mà, em sembla veure-li una expressió estranya. Si no fos una nina, pensaria que és gelosia.