PETITES HISTÒRIES

La Cinta

Deixa un comentari

La meva nina preferida és la Cinta. En tinc altres, però la veritat és que no els hi faig gaire cas. La Cinta era de la meva àvia, després hi jugà la meva mare, i ara fa uns anys que és meva. Van estar a punt de llençar-la, deien que portava mala sort…

Primer que si va fer caure l’àvia per les escales quan tenia a la seva filla de dos mesos en braços. No va veure la nina a terra, al segon esglaó. Ningú s’explicava com havia aparegut allí, sempre era al llit de l’àvia.

Després que si gairebé es crema la meva mare també per culpa de la Cinta. Va ser quan els Reis li van portar una nina que bevia d’un biberó. La meva mare estava encantada fent-la beure. La pobra nina va cremar-se amb l’estufa i per poc no es cala foc a tota l’habitació. Van trobar la Cinta al prestatge de damunt l’estufa, tot un altre misteri.

Però jo no crec que hi tingui res a veure, quina tonteria, i me l’estimo molt: la pentino, li poso el seu vestit blau i el llaç blanc, la trec a passejar, …

Ara, pel meu aniversari, estic pensant en demanar la nova nina que parla i camina. Ha de ser molt guai! Potser la Cinta podria ser la seva germana petita. Però quan li explico amb el catàleg de joguines a la mà, em sembla veure-li una expressió estranya. Si no fos una nina, pensaria que és gelosia.


Advertisements

Autor: M.Carme Marí

Twitter: @carme_tuit Blog: https://PetitesHistories.wordpress.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s