PETITES HISTÒRIES


12 comentaris

DISCULPEU L’ALLAU i …

Hola!
Aquesta entrada al blog va adreçada especialment als que hi esteu subscrits i rebeu les noves entrades per correu electrònic.
Aquest estiu, i sobre tot el mes d’agost, esteu rebent una allau de missatges del blog. Espero que em disculpeu i no us semblin massa. La veritat és que m’estic posant al dia amb tot el que tinc pendent de publicar, i aprofito les vacances per fer-ho.

I… com a torna a la feinada de llegir tants mails, vosaltres em podeu donar feina a mi! Si voleu, em podeu enviar una paraula cada un, i amb totes les que rebi intentaré escriure un relat que les inclogui -o dos-.
Podeu deixar la paraula proposada en un comentari a aquesta entrada al blog, o bé enviar-me-la en un correu (per exemple des del formulari “Contactar” de la secció “Hola!” del blog).

Com sempre: MOLTES GRÀCIES PER LLEGIR-ME!!  🙂

  • Amb les vostres paraules he escrit:  Música


1 comentari

Argumentos de peso

Me dices que me quede, pero creo que debería irme. A favor de quedarme están tu seductora sonrisa, tus enormes ojos color verde esmeralda y tus sensuales labios que me recuerdan el beso de ayer. Pero los argumentos para marcharme son los WhatsApp de mi novia que reclaman mi presencia, y los puños que tu novio boxeador me está mostrando a través de la ventana mientras se dirige hacia nosotros.



1 comentari

Decisions

Tot va començar un dia qualsevol. Estava aturat en un semàfor i, en posar-se verd, el cotxe va decidir girar a la dreta. Sí, sí, així com ho sentiu. Jo volia seguir recte, però el cotxe va decidir girar: va posar l’intermitent i va girar el volant. El vaig voler redreçar, però no hi havia força humana que pogués fer-hi alguna cosa. Perplex, al següent carrer vaig girar a l’esquerra per recuperar el camí que seguia. En fer-ho vaig veure pel retrovisor que al tram de darrera del carrer, per on no havia passat, hi havia els cotxes aturats tocant els clàxons. Què estrany!, vaig pensar.

Vaig portar el cotxe al taller. El mecànic encara riu ara… però tot i no creure’s ni mitja paraula, va revisar el cotxe. No hi va trobar res fora de lloc, ni en la direcció, ni en els llums.

Uns dies més tard, va tornar a passar: al final del carrer jo volia tombar a la dreta i el cotxe va decidir esquerra. Vaig sentir un soroll fort darrera meu: una moto va xocar contra el cotxe que acabava de girar a la dreta. Vaig quedar impactat.

Això s’ha anat repetint de tant en tant, sempre evitant-me algun problema. Jo ara ho tinc molt clar: quan el cotxe pren una decisió, no li porto la contrària.



Deixa un comentari

Tuits presentats al concurs de Radio Nova Vilanova

Quina mandra “l’operació biquini”. Va, m’hi poso en acabar la bossa de patates i la rajola de xocolata… o ja ho vaig dir ahir?

[Enllaç al tuit]      


Amb aquell tuit guanyaria el concurs, segur!
Quan l’anava a enviar en els últims minuts del termini,el mòbil es quedà sense bateria

[Enllaç al tuit]


Tuit : La piscina