PETITES HISTÒRIES

Tempus fugit

2 comentaris

Em va caure un botó. Com era el de baix no es notava. Després me’n va caure un altre. Llavors ja es veia més. Dos dies més tard se’m va desenganxar un ull. Vaig estar de sort perque una família que passejava per allí amb un nen petit me’l van tornar a posar per fer-se una foto amb mi. No va durar gaire temps al seu lloc, i aquest cop al caure va emportar-se també el nas. Ningú es va apropar en tot el dia. L’endemà un grup d’amics van fixar-se en mi. Van recollir la pastanaga de terra i me la van posar, no al seu lloc sinó bastant més avall. Jo no li veia la gràcia però ells reien molt. Després van venir uns dies de molta calor i em vaig començar a desfer. I ara ja només en queda un petit bony de neu del magnific ninot que era.


Anuncis

Autor: M.Carme Marí

Twitter: @carme_tuit Blog: https://PetitesHistories.wordpress.com

2 thoughts on “Tempus fugit

  1. M’agrada la manera de relatar els diferents passos en el procés de degradació del ninot.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s