PETITES HISTÒRIES


1 comentari

Triant el futur

El meu germà tenia clar que volia ser metge. Jo era més de números i invents. Amb el meu mecano i els jocs de construcció… l’enginyeria em cridava!
La meva mare encoratjava el Miquel en el seu camí cap als estudis triats, però a mi em deia: ” No tinc clar que el món dels enginyers faci per tu…”.
Em vaig proposar demostrar-li que sí, que podia arribar-hi. Vaig treure sempre bones notes a l’escola i a l’institut.
A l’hora de decidir el pas a la universitat, em digué:
“I ja tindràs sortides professionals? Vols dir que et triaran a tu per a un lloc de feina entre tots els candidats? Mira que surten molts enginyers cada any de la facultat…”
“Sí, mama. Som quasi al segle XXI. A les dones també ens volen per a fer d’enginyeres.”
Ara segueixo pensant que tots hem de triar el camí que més ens agradi, i que les primeres que no podem posar-nos límits pel fet de ser dones som nosaltres mateixes.