PETITES HISTÒRIES

Grans expectatives

Deixa un comentari

Ha preparat bé la seva fugida, un vaixell era una bona idea. No ha tingut problemes per embarcar. I sense cap escorcoll minuciós. Deixa enrere una dama amb el cor trencat i el joier buit. Va escollir una víctima fàcil de seduir. Ella era una mica gran i ell tan encisador…

Viatjarà un xic incòmode però era el passatge que es podia permetre. No volia vendre res abans de sortir per no aixecar sospites. Ara portarà sempre a sobre la bossa amb les joies, un munt de pedres precioses: robís, ametistes, safirs i diamants. Amb elles pensa començar una nova vida a la primera ciutat on arribi.

Poc a poc el vaixell va allunyant-se. Des del port els estibadors ja no poden llegir les lletres del seu nom al casc: Titànic.


  • Presentat a la convocatòria pels semifinalistes de primavera de Vull Escriure. El tema és “Ametista”, amb un màxim de 350 paraules.

[Enllaç al relat al web de Vull Escriure]

Anuncis

Autor: M.Carme Marí

Twitter: @carme_tuit Blog: https://PetitesHistories.wordpress.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s