– Parlant de cultura popular, aprofitarem la classe d’avui per donar veu a un rondallaire de la zona. Us presento en Fermí.
L’avi saludà els alumnes i començà.
Des de fa molt temps, per aquestes terres corre de boca en boca una llegenda que explica la història d’un ocell. I diu així.
– Sshh… Escolteu o us la perdeu.
Hi havia un petit ocell, blau i gris i blanc, al que li agradava molt viatjar. No només volar, no, sinó el que se’n diu viatjar: conèixer llocs nous, gaudir dels paisatges, saber de costums diferents, regalar els sentits amb noves sensacions d’olors, sabors, …
Des que va deixar el niu familiar havia visitat totes les comarques veïnes. Va passar del secà al regadiu, va tastar l’aigua de diferents estanys, va pujar a les serralades més altes que ens envolten, i va ser des d’aquell pic que ens queda darrera que va veure per primer cop el mar. Oh! Què era tot aquell llençol blau immens que s’estenia encara més enllà del que arribava a veure? ‘ És el mar’, li van dir, ‘aigua i més aigua, ben salada’. Alló fou tot un descobriment per a ell. Havia d’anar-hi. Havia de veure-ho de ben a prop. Així que cap allà s’adrecà. Continua llegint
PETITES HISTÒRIES 