PETITES HISTÒRIES

La torre i les flors

2 comentaris

Al segle XIX, en Francesc i la Teresa viuen d’amagat el seu amor. Ella, filla d’una família rica, no pot mostrar la seva estimació per ell, pescador de la vila veïna. Han d’evitar que els trobin junts sovint. Per comunicar-se tenen un codi: quan ella pot baixar a la platja davant de casa seva sense aixecar sospites, posa els testos amb flors a dalt a la torre, així en passar ell amb el llagut per la línia de la costa sap si la podrà veure o si haurà de ser en una altra ocasió.

Els dies van passant entre trobades furtives, converses vora el mar, somriures dolços i petons robats. La parella es va refermant però alhora tem pel seu incert futur.

Un dia la Teresa va agafar febre i les flors no van ser al lloc convingut. Ni a l’endemà ni a l’altre tampoc. El metge del poble no aconsegueix fer-li baixar i veu la noia cada dia més apagada i alhora angoixada. Mentrestant el pescador des del veler mira cap a la casa i veu la torre buida, despullada sense les flors que la vestien d’alegria en dies anteriors. Escamat per la llarga espera, s’apropa a la casa just per veure’n sortir el metge ben capficat. Sense pensar-s’ho gaire s’hi adreça directament preguntant per ella. El doctor en té prou amb la seva mirada per saber que el jove pot ser la millor medicina per a la noia, i li proposa que l’acompanyi en la propera visita. Però el Francesc no ho té gens clar, la Teresa li ha dit que el seu pare no el veurà amb bons ulls. El metge s’ofereix a presentar-lo com el seu ajudant. Podria servir!, pensa el Francesc. I així és com l’endemà la Teresa s’endú una gran sorpresa, que li genera una millora progressiva amb el pas dels dies.

El pare ràpidament s’adonà de l’efecte del Francesc en ella i dels silencionsos diàlegs de les seves mirades, i un vespre diu a la seva filla:
– Ai, Teresa, si al menys aquest noi fos pescador per guanyar-se el pa…


[Enllaç al text a VullEscriure.cat]

* Text inspirat en un collage de quatre fotos que vaig publicar a Twitter, i que també vaig enviar com a inspiració a la Tere SM -ella n’ha fet un poema-.

[Enllaç a l’escrit de la Tere SM al seu blog LaLlibretaVermella]

Advertisements

Autor: M.Carme Marí

Twitter: @carme_tuit Blog: https://PetitesHistories.wordpress.com

2 thoughts on “La torre i les flors

  1. Tant de temps amagant-se perquè pensen que el pare no vol un “gendre” pescador… i resulta que és el que desitja!!!
    Molt bo, de veritat.
    M’han agradat els adjectius que utilitzes per descriure l’enamorament dels protagonistes.
    És un relat molt tendre i encisador.

  2. Que dolç i bonic. Talment tret d’un compte de començaments del segle passat, uhmm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s