PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

Juan Charrasqueado

Ha sido oír esa canción y has vuelto a mi memoria, después de luchar tanto tiempo para evitar tu recuerdo constante.

Esperábamos las fiestas. Siempre venía la misma orquesta, y tocaba el famoso corrido mexicano que tanto nos gustaba. Echábamos a suerte quién pediría a Eva bailarlo. Esa vez fuiste directo hacia ella, mientras la moneda decía que me tocaba a mí. Al final el corrido parecía un bolero, de lentos y pegados que bailabais. Luego quedaste con ella en el pajar, tras la curva. Pero no fuiste andando, sino en moto, por presumir. Tenías sólo 16 años. Sólo 16.



Deixa un comentari

Revulsiu

La veu de la presentadora els capta l’atenció:

“La violència de gènere torna a primer pla amb la mort d’una dona per la gravetat de les ferides rebudes…”

La duresa de les imatges que mostra la pantalla els remena alguna cosa dins. La parella atura la forta discusió que mantenien i es miren, buscant al fons dels ulls de l’altre el seu origen com a ‘tu i jo’.

Es fonen en una abraçada i pren la paraula la seva pell.



Deixa un comentari

Espera / Amor

ESPERA

Dejo mi barca bajo tu ventana para cuando me permitas navegar por los mares de tus ojos.


AMOR

Él, pescador desde mozo, colgó las redes y los anzuelos por seguirla tierra adentro. Ella, su amor de ojos claros, le concedió llevarse la barca chica, compañera de tantas horas de soledad. Ahora es testigo de su amor, varada a su puerta, a cientos de kilómetros del mar.


[Enllaç als relats presentats al setembre al Calendario microcuentista]


2 comentaris

Miralls

Aquell dia l’Oriol es va llevar tot trasbalsat: havia somiat que moria en un accident de trànsit. Què real li va semblar! Va notar com un cotxe impactava frontalment amb el seu i una part de la carrosseria li travessava el cap. Llavors va despertar.

Va anar corrent al lavabo, a rentar-se la cara. Però davant la pica es va aturar en sec amb els ulls esbatanats. Devia seguir somiant doncs la imatge que li tornava el mirall no podia ser certa: s’hi veia reflectit, sí, era la seva cara, però amb un tall al front, de fet un forat, que anava des de la templa fins la coroneta, regalimant sang. Com era possible? Ell no notava res diferent al cap! Es palpà i comprovà que el front estava intacte, mentre el mirall li seguia tornant la imatge amb la ferida fatal i uns dits que repetien els seus gestos però ben ensangonats.

Molt angoixat, decidí anir a casa de la mare, ella sabria què fer.
Al mirall de l’ascensor cap al pàrquing la sang era abundant, la ferida tenia molt mala pinta. Pujà al cotxe i enfilà cap al final del poble.
Mirant pel retrovisor es tornà a veure el forat al cap, i no va adonar-se que es desviava del seu carril fins notar el cotxe al que embestia, com en el somni…

Fou el primer cas del que ara es coneix com “Futur emmirallat”. I tu, ja t’has mirat avui al mirall?



1 comentari

Interrogatorio

– El bate, “¡Eso, bate!”, se le resbalaba de las manos pringosas y se le cayó desde lo alto de la escalera donde estaba subido, “¡Esa escalera!”, para aterrizar en la cara de Isabelita que estaba justo debajo. El bebé presenta heridas en la nariz y en un ojo. Ante esta descripción de los hechos y con las pruebas presentadas, ¿qué tiene que decir en su defensa el acusado?

La luz de la lámpara caía directamente sobre Jaime.

– ¡Fue un accidente, María! ¡Yo no quería romper la muñeca! -sollozaba el pequeño temiendo el castigo de la hermana mayor.



1 comentari

La dura realidad

Le faltarán dos centímetros para alcanzar la barra del trapecio. El anciano se reclina en su cama del asilo y mira el trapecio largo rato, pero no se rinde. Con más ánimo que fuerza se incorpora una vez más, y van quince esta mañana, para intentar su objetivo.
Quiere llegar a la barra, levantarse y caminar ayudado de su bastón. Demostrará a su hijo que puede volver a vivir en su casa. Esa meta le anima a esforzarse cada día.
Ignora que su hijo vendió el piso hace meses, con la certeza de que su padre no se repondría nunca.


—>> MICRORELAT FINALISTA DE LA SETMANA!!

[Enllaç al text al blog del programa del 14 de novembre Wonderland de Radio 4 ]

Adaptació a 100 paraules del microrelat “La dura realidad” enviat originalment a Relatos en cadena 2014-15.


7 comentaris

WhatsApps

Intrigat després de sentir durant dos dies com el mòbil de la seva dona no para de rebre missatgets de WhatsApp, la curiositat li pot i aprofita un moment que ella és al lavabo per agafar-lo. Li desbloqueja la pantalla i baixa la pestanya de les notificacions, just per veure el text sense entrar a l’aplicació. Un tal Francesc la vol omplir de petons. Estupefacte i abatut torna a bloquejar-lo. Ara entèn la brillantor dels seus ulls i el secretisme d’aquests darrers dies. Després li assalta un sentiment de revenja. Potser cedeixi a la persecució de la seva secretària…

La dona mira ansiosa el mòbil. Espera notícies dels amics del marit sobre la festa sorpresa que li està preparant. Li farà tanta il·lusió! Veu la notificació dels missatges del Francesc i pensa que ha de parlar amb la seva filla: mentre no li arreglin el mòbil, el seu xicot ha de moderar-se en el que li escriu.


—>> MICRORELAT FINALISTA DEL MES!!

[Enllaç als finalistes d’octubre]


1 comentari

Alta costura

Era un hombre con los sueños rotos, como sus zapatos. Por los agujeros de su viejo hatillo se le escaparon la alegría y las risas que antaño poblaron sus días.

En su viaje a ninguna parte ha encontrado una zurcidora ocasional, decidida a remendarle el alma con pedacitos de cielo.


[Enllaç al text a Cincuentapalabras.com]

—>> Aquest microrelat ha estat seleccionat i publicat en el llibre recopilatori “El mundo en cincuenta palabras” (us el podeu descarregar en versió  .PDF a l’enllaç).