És de nit. L’Ernest, un noi de quinze anys, ja és al llit, però no es vol adormir. Te massa por.
“Darrerament no dormo bé. A les nits em desperta una fredor sobtada, i a més, hi ha això del llençol… no estic gens tranquil… Es mou! Encara que m’hagi tapat només mig cos, me’l trobo sota el coll… Com es mou? Qui el mou? Em tornaré boig… ”
La mare de l’Ernest sempre l’ha tapat abans d’anar al llit, destapat com queda amb les primeres voltes de dormir. Ho havia fet sempre, des que era un bebé. No veia perquè ho havia de deixar de fer ara, només perque fos morta feia tres setmanes.
- Presentat a Uuh! 5è Concurs de microrelats de por
PETITES HISTÒRIES 