Al faristol de la vida hi posarem una partitura nova que anirem composant junts. Si un mar de dubtes ens envolta, buscarem un nou camí per damunt de les onades. No deixarem que un cap de fava ens vingui a potinejar i si cal serem nosaltres mateixos que ens traurem les castanyes del foc. I cada dia, en acabar la jornada, contemplarem amb la mirada a l’horitzó la posta de sol, i a voltes veuré un incendi als teus ulls, rogents com la llum que marxa. Serà el nostre moment de relax del dia, per xalar com bojos, junts, fruint de la companyia, d’aquest tu i jo tan ben harmonitzat que ens fa sonar música dins el cor.
- Text inspirat en les paraules recollides com a resposta a les entrades “DISCULPEU L’ALLAU i …” i “PARAULES RECOLLIDES“: relax, incendi, xalar, mar, faristol, castanya, potinejar, cap de fava.
PETITES HISTÒRIES 
11 Novembre 2015 a les 19:48
Molt maca i original. I surt la meva paraula!!!!
11 Novembre 2015 a les 19:51
I tant! Surten totes les paraules rebudes, aquest era el tracte 😉
Gràcies per donar-me-les!
6 Novembre 2015 a les 18:06
molt maco Carme! Moltes gràcies! 🙂
6 Novembre 2015 a les 18:02
preciós, Carme..!!
6 Novembre 2015 a les 17:46
Hola complidora! Segueixes sorprenent-me amb cada historia que relates. Es ben bé que l’anestesia no t’ha afectat.
En aquest relat de paraules recollides, però hagués deixat el punt i final a “…harmonitzat”.
6 Novembre 2015 a les 18:16
Gràcies Esther i Celestí a vosaltres 🙂
Carme.
6 Novembre 2015 a les 18:18
Com que el títol ja és “Música” entenc que no et caldria la part final on s’esmenta explícitament… però em va sortir així! 😉
Moltes gràcies Xavi per comentar
(i m’alegro que et segueixi sorprenent)
Carme.