PETITES HISTÒRIES

Miralls

2 comentaris

Aquell dia l’Oriol es va llevar tot trasbalsat: havia somiat que moria en un accident de trànsit. Què real li va semblar! Va notar com un cotxe impactava frontalment amb el seu i una part de la carrosseria li travessava el cap. Llavors va despertar.

Va anar corrent al lavabo, a rentar-se la cara. Però davant la pica es va aturar en sec amb els ulls esbatanats. Devia seguir somiant doncs la imatge que li tornava el mirall no podia ser certa: s’hi veia reflectit, sí, era la seva cara, però amb un tall al front, de fet un forat, que anava des de la templa fins la coroneta, regalimant sang. Com era possible? Ell no notava res diferent al cap! Es palpà i comprovà que el front estava intacte, mentre el mirall li seguia tornant la imatge amb la ferida fatal i uns dits que repetien els seus gestos però ben ensangonats.

Molt angoixat, decidí anir a casa de la mare, ella sabria què fer.
Al mirall de l’ascensor cap al pàrquing la sang era abundant, la ferida tenia molt mala pinta. Pujà al cotxe i enfilà cap al final del poble.
Mirant pel retrovisor es tornà a veure el forat al cap, i no va adonar-se que es desviava del seu carril fins notar el cotxe al que embestia, com en el somni…

Fou el primer cas del que ara es coneix com “Futur emmirallat”. I tu, ja t’has mirat avui al mirall?


Advertisements

Autor: M.Carme Marí

Twitter: @carme_tuit Blog: https://PetitesHistories.wordpress.com

2 thoughts on “Miralls

  1. Quin mal rotllo :S

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s