Incomprensión

Mi abuela no entiende de moderneces. Cuando me ve un mechón de pelo azul, un roto en el pantalón, un piercing en la nariz, … me dice:
-¡Debería caérsete la cara de vergüenza!
Una y otra vez, incansable ella.
Y así estoy yo, acompañada por multitud de caras que se me han caído. Se quedan colgando, enredadas en mi larga cabellera.
La gente me mira raro. Yo les digo que prueben a tener una abuela como la mía y estos pelos, a ver qué tal les va.

---

• Presentat a la proposta “Viernes creativo” inspirat en la imatge publicada el 4/12/2015.

PROPOSTA: “Viernes creativo”

Solitud

Molts cops, en entrar les cuidadores a l’habitació, la troben parlant pel mòbil. “És la meva filla que em truca”, els explica. O bé: “El meu fill diu que mirarà de venir amb els néts, potser diumenge, per dinar”. La senten xerrar, riure, sorprendre’s, donar consells, … S’hi passa llargues estones. Alguna vegada conversa amb la Conxita, la veïna del poble que, com es belluga força bé, segueix vivint a la seva casa de tota la vida. Ai, com li agradaria poder fer el mateix a ella! A l’asil ja ho saben. Com també saben, sense fer cap comentari al respecte, que al mòbil fa temps que no li funciona la bateria.

---

• Presentat al Concurs ARC de microrelats “Comuniquem-nos!”.

[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]