PETITES HISTÒRIES

Solitud

1 comentari

Molts cops, en entrar les cuidadores a l’habitació, la troben parlant pel mòbil. “És la meva filla que em truca”, els explica. O bé: “El meu fill diu que mirarà de venir amb els néts, potser diumenge, per dinar”. La senten xerrar, riure, sorprendre’s, donar consells, … S’hi passa llargues estones. Alguna vegada conversa amb la Conxita, la veïna del poble que, com es belluga força bé, segueix vivint a la seva casa de tota la vida. Ai, com li agradaria poder fer el mateix a ella! A l’asil ja ho saben. Com també saben, sense fer cap comentari al respecte, que al mòbil fa temps que no li funciona la bateria.


[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]

Anuncis

Autor: M.Carme Marí

Twitter: @carme_tuit Blog: https://PetitesHistories.wordpress.com

One thought on “Solitud

  1. molt bo, dur però per algunes persones real.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s