Havien detectat problemes a l’embrió. El metge ja els va avisar que intentar un embaràs primitiu era un risc. Però ella el va convèncer: “Fem-ho pel nostre amor”.
Ara era inviable continuar amb la gestació sense intervenció a nivell cel·lular. El procediment consistia en implantar un nanodispositiu que es fixaria a l’embrió i modificaria el gens problemàtics. De fet, era el que es feia al laboratori en una concepció normal abans que comencés el desenvolupament dins el cos de la mare, si s’optava per experimentar la gestació corpòria (un turment innecessari a parer del metge). La parella va accedir.
Un cop alterat l’embaràs natural somiat, van decidir que triarien el color dels ulls, la complexió física i, com que s’ho podien permetre econòmicament, una intel·ligència superior. També van precarregar-li el cervell amb tot de coneixements. Des del cinquè mes aprofitaven que ja els sentia per parlar-li, posar-li música, …estava atent.
En apropar-se la data del part van començar a notar uns cops rítmics provinents de dins la panxa. Consultant-ho pertot, finalment un antropòleg els va dir que li recordava al morse, un antic codi de comunicació. Va traduir-ho. El missatge deia: “Papa repassa l’herència dels grups sanguinis”.
PETITES HISTÒRIES 