PETITES HISTÒRIES

La llarga espera (totes les paraules tenen la lletra A)

Deixa un comentari

A vegades la mar sembla amagar alguna cosa fosca. Quan, a la matinada, una onada t’apropa l’aigua a la mà, l’escuma t’amara la roba deixant la màniga xopa, encara amb la boira baixa, amb poca il·luminació, qualsevol història allà explicada podria resultar certa. La creuràs?

Parla la llegenda d’una dona amb molta pena a l’ànima. Mariner experimentat era l’estimat, aquell marit trobat a faltar. Aviat faria l’any esperant la seva tornada. Abans apareixia cada canvi d’estació, quan la nau s’aturava a carregar mercaderies, llavors feia una oració agraint-ho. Una pregària diària va obligar la seva tardança, encara buscant resposta. Falta d’esma la dona embogia, caminava cap al mar cada dia al capvespre, cercant saber-ne alguna noticia.

A l’època antiga la comunicació era complicada…
Esperar, l’única possibilitat. Resar, l’única alternativa.

Passat l’any entrava al mar, cada dia avançant una mica. Una vesprada la cintura ja coberta, una setmana endavant l’espatlla s’endevinava sota l’aigua. Tornava a casa xopa, deixant una petjada d’aigua barrejada amb enyorança.
La bruixa marina la va anar a trobar. Una presa fàcil podia captar. Oferia cercar-lo, mostraria la seva imatge solament. La rialla d’ella seria pagament. Total, la dona ja s’havia oblidat d’usar-la. Volia posar final a l’agonia instaurada a la seva vida. Saber, necessitava saber.

La data acordada, amb la lluna nova tota absent, va baixar a la platja. Al racó amagat l’havia citada. Una bola, vitrall transparent, semblant a una gota d’aigua gegant, reflexava la foguera encesa al davant. La bruixa la seva cantarella va començar, mentrestant a ella la feia ballar al voltant. Tirant una mica d’herba al·lucinògena, la flama va alçar-se canviant la imatge mostrada a la bola. Amb mirada congelada, esporuguida, la va fitar. Va observar al marit estimat. Sospirà alleugerida, era amb vida!… Estava empresonat? Patia algun mal? Semblava, ans al contrari, gaudir d’aspecte saludable. La cambra era estranya, d’una altra contrada, amb exòtica decoració. Sobtadament, va advertir-hi companyia. Altres braços l’envoltaven amorosos, una altra boca recorria amb besades aquella fesomia tan familiar, mostraven una passió desfermada.
L’esposa, enganyada, derrotada, desencaixada, amb l’esperança destrossada, va iniciar, suau d’entrada, gegant al final l’esgarip:
-Maleït sia!!


  • Presentat a la proposta La fábrica de paraules (responent a la crida 80: contenir la paraula “mar” amb el repte afegit d’utilitzar només paraules que tinguin la lletra A). En aquest relat totes les paraules tenen la lletra A.

[Enllaç al relat al web de Vull Escriure]

Anuncis

Autor: M.Carme Marí

Twitter: @carme_tuit Blog: https://PetitesHistories.wordpress.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s