PETITES HISTÒRIES

Presumpció d’innocència

Deixa un comentari

Ella s’asseia al banc dels acusats. Al jurat li semblava, però, que estava fora de lloc. Amb la seva brusa blanca cordada fins el darrer botó i la faldilla blava per sota dels genolls, es veia com la perfecta esposa. Els cabells recollits en un monyo baix també hi contribuïen.

Les proves no eren concloents, tot quedava molt obert a valoracions personals. Ningú la va veure entrar o sortir del pis, no sabien del cert quin horari va seguir aquell dia. Els veïns no van sentir cap crit ni cap discussió. Al sobre amb el verí només hi havia les empremtes del propi marit. I després estava la nota de suïcidi, encara pendent d’avaluar pel grafòleg.

Amb el seu advocat havien preparat l’interrogatori a consciència. Només li caldria moure el cap per contestar, amb un breu ‘sí’, ‘no’, o algun altre monosílab per resposta. La compareixença anava força bé. Fins que va ser el torn del lletrat de l’acusació. Les seves preguntes ja no seguien cap guió i ella intentava contestar amb paraules curtes, però no se’n va sortir. En una esdrúixola, les mans que mantenia davant la boca no la van tapar prou i va veure’s la seva llengua bífida. L’expressió a la cara dels membres del jurat li va avançar el veredicte.


Advertisements

Autor: M.Carme Marí

Twitter: @carme_tuit Blog: https://PetitesHistories.wordpress.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s