És fosc, molt fosc. Ni la lluna ha gosat sortir, tenia por de la foscor. Les maldats del món, les nostres maldats ens han caigut a sobre i han deixat el cel negre, negre i roig. Negre de plors, roig de sang. Plors de desesperança, sang d’innocents.
Europa avergonyeix el seu propi poble essent insensible a altres pobles que pateixen. Europa té amnèsia i ha oblidat que no fa tant de temps ella mateixa patia. I plorava. I sagnava.
Només ens queda esperar una nova aurora, un nou dia, nou de debò, en què les persones comptin més que els números, en què se les tingui en compte pel que són i no per les seves riqueses, en què les vides dels éssers humans valguin el mateix independentment del color de la seva pell o del seu origen. Potser llavors torni la llum sobre l’horitzó a alimentar bells somnis.
- Presentat a la proposta La fábrica de paraules (responent a la “prova de mestre”: tema “Aurora”, podent usar les paraules “nit, lluna, sol, foscor, horitzó, llum, somni”).
Relat publicat a l’ebook “Mestres de la «Fàbrica de Paraules» (2015-16)” de Vull Escriure – es pot descarregar (cal baixar fins a la temporada 2015-16)
PETITES HISTÒRIES 
17 Juny 2016 a les 19:01
Llastimosament, valors en declivi… Només fa vuit anys que eren presents en moltes accions institucionals europees. Ara resten en la intimitat d’algun Ajuntament, d’algunes ONG i persones, però ja no son presents en el discurs oficial. Aquest post hauria d’estar en el Diari Oficial de la UE
17 Juny 2016 a les 20:07
Gràcies Xavi, celebro que t’agradi.
En realitat al llarg de la història no s’ha tractat bé a tothom gairebé mai, però ara se’n parla molt i en canvi es fa ben poc per aconseguir-ho. És una vergonya que Europa no hi faci res, ni tan sols tenir camps de refugiats com un primer pas, quan hi ha altres païssos molt més pobres que els acullen com poden.