Cambio de roles

Vivir a lo grande de los bienes gananciales, ese fue su plan desde que se fijó en aquel joven de familia acomodada. Muy delgadito era él, pero bien fornida su fortuna.

Ella pasó unos cuantos años colmando sus caprichos y ambiciones gracias a la provisión de fondos por parte de su marido, y se fue poniendo oronda. Hasta el accidente. Ahora no es él sino ella quien está llena de riquezas para los habitantes del nicho.

---

•  Presentat a IX Edición de Relatos en cadena amb la frase inicial donada: “Vivir a lo grande de los bienes gananciales”.

“Matelotatge”

Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos, no s’havia preocupat gaire d’amagar-lo. Però quan el trobessin, ell ja seria a moltes milles de la costa. El famós capità pirata no va suportar que preferís a un simple estibador del port.

Tot i ser negra nit, i encara encès d’ira, va entrar a les tres tavernes de la vila a cridar els seus homes: “Torneu a la nau! Salpem de seguida!”

Els mariners el van seguir i feren les maniobres ràpidament. Fins que no van ser a alta mar, no s’adonaren que faltava el contramestre.

---

• Presentat al IV Concurs de Microrelats Marítims, incloent la frase obligada: “amb el canvi de guàrdia trobarien el cos”.

[Enllaç al text presentat al blog del concurs]

[TANCADA] PROPOSTA: I Concurso Relatos en Serie

Juicio imposible

Recuerdo cuando era abogado, en Alepo. Eso fue hace cuatro años, aunque parece que haya pasado una eternidad. Ahora tengo suerte de estar vivo en este campo de refugiados.

Es tan injusto, pero… ¿a quién demando por ello? ¿A quién reclamo que me devuelva mi anterior vida, mi casa, todo lo que he perdido? ¿Quien responderá por el futuro de mis hijos que queda colgando en el aire? ¿A quién llevo a juicio por el inmenso drama humano de mi pueblo?

¿A los que facilitan las armas a uno u otro bando? ¿A los que ponen alambradas para que no entren mis compatriotas en su huida de la guerra? ¿A los que no buscan soluciones sino que esperan que por arte de magia cese la llegada por mar de más embarcaciones?

Y mientras tanto, seguimos sufriendo…

---

• Presentat al VIII concurso de microrrelatos sobre abogados (paraules a incloure: “refugiado, campo, mar, alambrada, abogado”).

—>> SELECCIONAT I PUBLICAT AL WEB D’ABOGACIA!!

[Enllaç al text publicat al web Abogacia]

• Enviat a la Primavera de Microrrelatos Indignados 2016 (Refugiados).

De llums i colors

A l’edifici alt de la cruïlla han posat una pantalla gegant. Amb tota la seva lluminària, omple la nit de publicitat i aconsegueix fer arribar els seus missatges al públic que se la mira embadalit. Un dels anuncis conté una seqüència de llums que té enamorats els semàfors de la zona. L’altre dia, el de l’avinguda Montull en sentit centre ciutat va començar a picar-li l’ullet, fent anar intermitentment el llum verd. La gran pantalla va sentir-se afalagada i va contestar mostrant la imatge d’un paisatge espectacular que va omplir de natura la grisa ciutat. Aquella resposta va generar una intensa emoció al semàfor que es va enrojolar sobtadament.

La guàrdia urbana, sense trobar-ne cap explicació, ha constatat un augment dels accidents a la zona.

---

• Presentat al Concurs ARC de microrelats “Comuniquem-nos!” – amb el tema “comunicació per mitjans audiovisuals”.

[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]

Ignorancia

El niño no entendía por qué su madre le daba últimamente casquería para cenar.

—Lo hago por las malas notas que sacas en la escuela… ¡Siempre he oído que de lo que se come, se cría!

En el barrio cundía la alarma: estaban desapareciendo los más listos de la clase.

---

•  Presentat a Cincuenta palabras (relats amb exactament 50 paraules).

—>> FINALISTA DEL MES DE MAIG!!   [enllaç a la votació entre els 8 finalistes i tria del jurat]

[Enllaç al text a Cincuentapalabras.com]

El tren

<<Em sento malament. He trencat el tren del meu fill.

Però és que no podia més. L’Arnau portava tot el dia, ¡tot el dia!, amb el tren. He estat sentint contínuament el seu xiulet i la reproducció del so d’una màquina de vapor. L’Agnès, la meva dona, hi jugava a estones. Quina paciència!

Jo endreçava la remesa rebuda d’antiguitats. Hi havia estris de cuina centenaris, com una planxa de carbó i un llum d’oli. Estava fregant aquest darrer per netejar-lo, quan ha tornat a sonar el xiulet mentre tots dos cridaven “Viatgers al tren!”. He desitjat “Això, pugeu-hi!”, pensant que des de dins no podrien tocar més el botonet amb la gravació del dimoni.

Després, silenci. He tret el cap al menjador. Només hi havia el tren damunt la taula i no me n’he pogut estar: l’he engegat i he deixat que avancés per les estovalles fins que ha caigut a terra.

Els remordiments em juguen males passades… Mentre queia he vist moure’s dins els vagons dos ninotets que s’assemblaven a l’Agnès i l’Arnau. Fins i tot diria que mostraven una expressió de pànic just abans que el tren s’estimbés i quedessin immòbils amb l’impacte.>>

– Al diari, l’endemà: Un antiquari posa a la venda una “llàntia meravellosa”.

---

• Presentat al concurs del 2on Concurs de microrelats de terror de Sabadell