<<Em sento malament. He trencat el tren del meu fill.
Però és que no podia més. L’Arnau portava tot el dia, ¡tot el dia!, amb el tren. He estat sentint contínuament el seu xiulet i la reproducció del so d’una màquina de vapor. L’Agnès, la meva dona, hi jugava a estones. Quina paciència!
Jo endreçava la remesa rebuda d’antiguitats. Hi havia estris de cuina centenaris, com una planxa de carbó i un llum d’oli. Estava fregant aquest darrer per netejar-lo, quan ha tornat a sonar el xiulet mentre tots dos cridaven “Viatgers al tren!”. He desitjat “Això, pugeu-hi!”, pensant que des de dins no podrien tocar més el botonet amb la gravació del dimoni.
Després, silenci. He tret el cap al menjador. Només hi havia el tren damunt la taula i no me n’he pogut estar: l’he engegat i he deixat que avancés per les estovalles fins que ha caigut a terra.
Els remordiments em juguen males passades… Mentre queia he vist moure’s dins els vagons dos ninotets que s’assemblaven a l’Agnès i l’Arnau. Fins i tot diria que mostraven una expressió de pànic just abans que el tren s’estimbés i quedessin immòbils amb l’impacte.>>
– Al diari, l’endemà: Un antiquari posa a la venda una “llàntia meravellosa”.
- Presentat al concurs del 2on Concurs de microrelats de terror de Sabadell
PETITES HISTÒRIES 