Invenció del diable

No era un pomer, no. Inicialment l’arbre de la fruita prohibida no tenia pomes, cap ni una. Us explico com va anar, veureu.
L’Eva s’apropà a la seva parella amb una pera a la mà. Però a l’Adam no li agradaven les peres i va preguntar si no podia oferir-li una poma. Ella tornà cap a l’arbre a explicar-li a la serp. Llavors el diable va crear el primer arbre transgènic de la història i, a l’original perer, aparegué una poma ben apetitosa que ens va acabar fent fora del paradís.
Ja us dic jo que vigileu amb els transgènics…

---

• Presentat al III Concurs de microrelats de tema històric.

Más allá

Ella era la primera que se atrevía a navegar en solitario por aquel océano. Siempre había sido una aventurera. No le gustaba oir que había cosas que no podía hacer por ser quien era, así que muchas veces se saltaba las convenciones establecidas por su entorno y se marcaba metas que otros veían inalcanzables.

Decidida como estaba, partió. Todo parecía ir bien, su nave se mantenía estable y seguía el rumbo fijado. Ella permanecía alerta, atenta a cualquier cambio. Con cierta preocupación detectó unas oscilaciones en la superficie del agua. De golpe se desató una terrible tormenta que casi hizo volcar su embarcación. Se aferró con todas sus fuerzas a ella y aguantó como pudo.

Finalmente el niño dejó de chapotear en el gigantesco charco que cubría el gran patio trasero de la casa. Entonces, la intrépida hormiga sobre su hoja consiguió llegar sana y salva al otro extremo junto a la valla, dejando atónitas a sus compañeras de hormiguero al explicarlo a su vuelta días después cuando, una vez salió el sol, se secó el improvisado océano.

---

• Presentat a Esta noche te cuento (al relat ha de sortir-hi l’oceà).

[Enllaç al relat al blog ENTC]

[TANCADA] PROPOSTA: Monstruoscopio

Tuits presentats al IV Concurs de Radio Nova

-Quina nena més bonica. Com es diu?
-És l’Ada, la teva néta- contesta de nou la filla amb un somriure fent-li un petó
#rnrelat16

—>> PREMI DE LA VOTACIÓ POPULAR!!  [enllaç a la notícia al web Vilanova informació]

[Enllaç al tuit]

---

Plora. Tanca els ulls. Imagina la seva dona com si fos viva. De sobte, pensa en els seus pares. Obre els ulls. Baixa del terrat.
#rnrelat16

—>> Va ser finalista del jurat  [enllaç a la notícia al web Vilanova informació amb el guanyador i els finalistes]

[Enllaç al tuit]

---

Se l’estimava tant! Amb l’Anna volia caminar cap al futur, agafats de la mà, sense pors… però ella volia anar en cotxe.
#rnrelat16

[Enllaç al tuit]

---

• Presentats al IV Concurs de piulades de Radio Nova.

El gran amor del capità

El seu amor per ella era malaltís. Per això el capità embogí quan, en tornar d’una llarga travessia, ella li digué que ja no l’estimava. S’exclamava, suplicava:

-Amanda, tu no em pots deixar! Aquest cop vindràs amb mi al vaixell i així podrem estar junts tots els dies.

Ella s’hi negà.

Amb el canvi de guàrdia trobarien el cos: era el nou mascaró de proa de la nau.

---

• Presentat al IV Concurs de Microrelats Marítims, incloent la frase obligada: “amb el canvi de guàrdia trobarien el cos”.

—>> FINALISTA DEL CONCURS!!

[TANCADA] PROPOSTA: Wonderland – L’art d’escriure 2016-17

Anomalías morfológicas

Y de repente, me apareció un tercer ojo en la frente. Al principio pensé que era un grano, pues no lo distinguí cuando me palpé al notar algo extraño sobre la nariz. Eso fue porque estaba cerrado. Un buen día se abrió y me llevé un gran susto al ver a mi poco agraciada vecina por duplicado. No está bien ajustado y falta que se sincronice con la visión de los otros dos ojos. Por eso he decidido que el nuevo mirará hacia abajo mientras lo resuelvo. A la vecina no le gusta, dice que parece que le miro el culo. Pero yo tampoco me quejo tanto cuando, como quien no quiere la cosa, me lanza besos con su segunda boca.

---

• Presentat al V Microconcurs La Microbiblioteca.
• Presentat, reduint a 100 paraules exactes,  al concurs Wonderland – L’art d’escriure – Versió adaptada:

Noves cançons

Quan la Mònica el deixà, decidí desfer-se de tot els objectes compartits. Era massa dolorós recordar-la en veure’ls.
Ho fa avui. Omple dues bosses i també agafa la vella guitarra. Al carrer la recolza al contenidor mentre hi llença la resta. La deixa allí, potser algú l’agafi. Marxa.
La veïna del cinquè l’atura:
-Pau! Et deixes la guitarra! Saps que m’encanta com la toques? -li diu amb uns ulls molt i molt dolços…
Pugen els tres al seu pis.

---

• Presentat al Concurs de Microrelats Matas i Ramis 2016 (condició: incloure la paraula “guitarra”).

El hombre íntegro

Era de los pocos detectives honrados que quedaban en la ciudad y por ello iban a condecorarlo. En la comisaría era difícil saber en quién se podía confiar, pero él no presentaba dudas, siempre perseguía la verdad. El día de la ceremonia al ponerle la insignia, la aguja, previamente empapada en veneno de efecto lento, no se clavó en la ropa sino en su pecho. Ya no entorpecería más las investigaciones con sus interminables preguntas.

---

•  Presentat a IX Edición de Relatos en cadena amb la frase inicial donada: “Era de los pocos detectives honrados que quedaban en la ciudad”.

Comunicació familiar

Comença la setmana i, com cada dilluns, el meu home porta la Raquel a l’escola al matí i jo la recullo a la tarda. Avui ve amb nosaltres una amiga seva, per berenar i passar una estona juntes. Van parlant fluixet pel camí. Quan arribem a casa la meva filla em diu:
– Mama, et vull preguntar una cosa.
– Espera – li contesto i, agafant ràpidament paper i bolígraf, escric: “Mama, puc anar al concert del diumenge amb les amigues?”
Plego el full i li passo a la Raquel tot dient-li:
– La resposta és no.
Elles llegeixen la nota. La Raquel posa mala cara i l’amiga queda ben sorpresa:
– Apa! Quina telepatia!
La meva filla, recordant com ha anat el matí, li aclareix:
– No és telepatia, no, sinó un missatge de WhatsApp que haurà rebut del papa.

---

• Presentat al Concurs ARC de microrelats “Comuniquem-nos!” – amb el tema “comunicació per telepatia o senyals de fum”.

[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]