PETITES HISTÒRIES

Celler familiar

1 comentari

Ara, amb la perspectiva que em dóna l’edat, puc reconèixer que mai he tingut gaire èxit amb els nois. Sóc la gran de tres germanes i a elles, des de jovenetes, ja les rondava un xicot o altre, en canvi a mi…

A casa, immersos com estem en el món de la vinya i el vi, sempre usem metàfores que hi fan referència. La Roser en temes amorosos és com un vi d’agulla: jove i amb bombolles que la fan saltar cap a una altra parella, que possiblement també li durarà poc. La Teresa ve a ser un gran reserva: fa temps que va trobar el seu home i la seva relació es va arrodonint amb el pas dels anys.

Jo mentrestant encara somiava conèixer algú especial. La mare em deia que si no m’espavilava em quedaria sola i, en lloc de fer un bon vi, acabaria arrugada com una pansa. Llavors va aparèixer el Miquel. Amb ell he confirmat que esperar paga la pena. “No he arribat a pansir-me al cep, mama. Només m’han deixat sobremadurar per donar un bon vi dolç.”


[Enllaç al relat al blog de la LLMRC]

Advertisements

Autor: M.Carme Marí

Twitter: @carme_tuit Blog: https://PetitesHistories.wordpress.com

One thought on “Celler familiar

  1. amb temps i paciència……”.vins” de tots tipus; a cadascú quan li toca sense ser millor ni pitjor

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s