Ara, amb la perspectiva que em dóna l’edat, puc reconèixer que mai he tingut gaire èxit amb els nois. Sóc la gran de tres germanes i a elles, des de jovenetes, ja les rondava un xicot o altre, en canvi a mi…
A casa, immersos com estem en el món de la vinya i el vi, sempre usem metàfores que hi fan referència. La Roser en temes amorosos és com un vi d’agulla: jove i amb bombolles que la fan saltar cap a una altra parella, que possiblement també li durarà poc. La Teresa ve a ser un gran reserva: fa temps que va trobar el seu home i la seva relació es va arrodonint amb el pas dels anys.
Jo mentrestant encara somiava conèixer algú especial. La mare em deia que si no m’espavilava em quedaria sola i, en lloc de fer un bon vi, acabaria arrugada com una pansa. Llavors va aparèixer el Miquel. Amb ell he confirmat que esperar paga la pena. “No he arribat a pansir-me al cep, mama. Només m’han deixat sobremadurar per donar un bon vi dolç.”
- Presentat a la Lliga de MicroRelataires Catalans (tema: vi dolç).
PETITES HISTÒRIES 
19 Agost 2016 a les 08:58
amb temps i paciència……”.vins” de tots tipus; a cadascú quan li toca sense ser millor ni pitjor