PETITES HISTÒRIES


Deixa un comentari

Retrobament

És negra nit. El Jaume baixa les escales del metro ben neguitejat. El cap li bull:
“La vida és una merda. No n’hi havia prou amb què el mes passat morís el meu pare i tres setmanes enrere perdés la feina mileurista que tenia. No, no era suficient, oi, vida fastigosa? Ara, després de quatre anys junts, m’ha deixat l’Olga. I què he de fer jo? Amb quaranta tacos, més sol que un mussol, sense pasta, sense feina, sense res en aquest món pel que em valgui la pena viure… Tinc entès que entrant a l’estació el metro porta força velocitat…”
Els seus pensaments l’empenyen a un acte desesperat. Va caminant per la buida andana, cap a l’inici del túnel.
En aquell moment entra un home que se’l queda mirant pensatiu. Finalment, apropant-se a ell amb un somriure, exclama:
-Jaume!… Vinga home, no em diguis que no em reconeixes. Sóc el Miquel, Miquel Riureda, de l’institut. La d’estones que havíem passat al bar del davant, i quines festes amb les noies de la classe! Què, anem a fer unes birres?
De cop el recorda. És el cabró que no currava mai, li copiava els treballs i li va fotre l’Anna, el seu primer amor. Sense dubtar-ho, l’empeny a la via just quan el tren entra a l’estació.



2 comentaris

Tuits presentats al III Concurs de Microrelats Sergio Beser

-Analitzeu les 78 ganivetades, podrien ser de les amants
-Són 77 les dones implicades
-N’ha afegit 1 el forense, dient “Cabró”

—>> GUANYADOR DEL CONCURS!!

[Enllaç al tuit]


Per fi ha cantat. Perforem el ciment. Tindrem els diners! Marca 68 metres des d’aquí
Ha dit 78
No, 128
L’has mort massa ràpid!

[Enllaç al tuit]


Als 78 anys, després de tota la vida junts, es veié perdut quan ella preguntava qui era. Amb paciència es retrobaven cada dia.

[Enllaç al tuit]


A l’assaig clínic esperen eficàcia del 75%. Primeres proves: totes bé.
En Pau, neguitós pel resultat, és el pacient 78 de 100.

[Enllaç al tuit]