Quan la Mònica el deixà, decidí desfer-se de tot els objectes compartits. Era massa dolorós recordar-la en veure’ls.
Ho fa avui. Omple dues bosses i també agafa la vella guitarra. Al carrer la recolza al contenidor mentre hi llença la resta. La deixa allí, potser algú l’agafi. Marxa.
La veïna del cinquè l’atura:
-Pau! Et deixes la guitarra! Saps que m’encanta com la toques? -li diu amb uns ulls molt i molt dolços…
Pugen els tres al seu pis.
- Presentat al Concurs de Microrelats Matas i Ramis 2016 (condició: incloure la paraula “guitarra”).