Monthly Archives: Setembre 2016
[TANCADA] PROPOSTA: X Edición de Relatos en cadena
Bucle
El agua espantaba a las avispas escondidas bajo las hojas. El viento espantaba las hojas llevándoselas lejos. Las avispas espantaban a los niños cuando salían volando al quedar expuestas. Los niños asustados tiraban agua que espantaba a las avispas…
- Presentat a IX Edición de Relatos en cadena amb la frase inicial donada: “El agua espantaba a las avispas escondidas bajo las hojas”.
[TANCADA] PROPOSTA: Uuh! 6è Concurs de microrelats de por
[TANCADA] PROPOSTA: 10è Concurs de microrelats de terror
Una prueba de amor
Como un barquito de cáscara de nuez,
así temblaba el acusado delante del juez.
-Su señoría, yo soy inocente,
no tengo nada que ver con el incidente.
El abogado de la acusación
abre el interrogatorio con aire guasón:
-¿Me dirá que no es usted, caballero,
quién viste sólo con toalla en el merendero?
Sacó una foto de la carpeta
que acercó al estrado haciendo una mueca.
-¿Podemos repetir la escena
y vemos si su aspecto nos suena?
-Sólo quería que mi novia viera
que cualquier cosa haría por ella.
Si de su corazón me da la llave
yo voy con toalla hasta por la calle.
-Íbamos con mi madre de paseo
y que fueras “junto a ella” era mi deseo,
alegó sonriente la muchacha,
-¡Retiro la denuncia! -gritó y al chico que abraza.
El juez suspiró aliviado
de representar el circo en su juzgado se había librado.
- Presentat al VIII concurso de microrrelatos sobre abogados (paraules a incloure: “nuez, incidente, carpeta, llave, toalla”).
Dutxa reparadora
L’aigua. L’aigua caient pel meu cos. L’aigua que neteja. L’aigua que esborra restes de sang i…
Ara, sota la dutxa, penso que el món no és just, que hi ha massa porcs en un cos d’home i que arribats a un punt la dona segueix veient-se com el sexe dèbil.
Per què havia d’aguantar que es valgués del seu poder sobre mi? Primer per ser el meu cap, aprofitant-se de la meva necessitat de la feina. Després per ser més fort, immovilitzant-me en saltar-me a sobre.
Ara, sota la dutxa, segueixo respirant el seu alé, amb aquell tuf a alcohol i tabac. Segueixo sentint les seves mans fredes i molsudes grapejant-me els pits. Segueixo veient el sostre d’aquell petit despatx, darrera el rebost del restaurant, evitant mirar els seus ulls mesquins. Segueixo notant com se’m claven a l’esquena totes les coses de la taula amb el seu pes damunt meu, mentre s’abaixa els pantalons.
Dins l’atordiment del moment, la idea em va venir com un llampec. Una mà lliure, només això necessitava. A les palpentes vaig aconseguir agafar del calaix les tissores grans i les hi vaig clavar a l’esquena, una i altra vegada, amb tanta força com vaig poder. Va desplomar-se a terra, el molt bacó, amb un bassal de sang a sota.
Potser ja l’han trobat, se me’n fot.
Ara només vull que corri l’aigua i em netegi.
- Presentat al 4rt concurs NegrOliva.
Utilidad
Las mañanas, si no llueve, las pasa en su huerto. Esa afición fue un gran descubrimiento desde que se quedó sin empleo. Que sobraba gente, le dijeron. Demasiadas puñaladas traicioneras, pensó él con rabia contenida. De nuevo se vuelve a sentir útil en casa, pues cada mediodía lleva algún fruto de su esfuerzo: lechugas, berenjenas, calabacines, tomates,… Le crecen hermosos. En unos meses ha conseguido mejorar notablemente su calidad. Los compañeros de las parcelas vecinas están intrigados, les gustaría saber qué fertilizante usa.
Ahora duda ante la oportunidad de volver a su antiguo trabajo. Parece que ha habido algunas vacantes.
- Presentat a IX Edición de Relatos en cadena amb la frase inicial donada: “Las mañanas, si no llueve”, i al concurs Wonderland – L’art d’escriure (relat d’exactament 100 paraules) – canviant la frase inicial per “Andrés pasa todas las mañanas en su huerto, haga frío o calor”.
Cartes segrestades
Ha estat quan la mare ha mort que ho he sabut. Endreçant els seus papers i caixes velles han aparegut un munt de cartes antigues, de quan no hi havia el correu electrònic… i anaven adreçades a mi! Les he obert i m’ha caigut l’ànima als peus. Eren de l’Albert! En adonar-me’n, tot el passat m’ha tornat de cop: aquell institut del poble veí on vaig començar el batxillerat, les noves amistats, els ulls de l’Albert…
N’he començat a llegir una: “…voldria poder passejar amb tu, agafats de la mà, com qualsevol altra parella, sense crítiques, sense burles…”. Paro la lectura, fa massa mal, em remou per dins. Essent jo de família benestant, era impensable que em permetessin sortir amb ell. Amb tanta classe social i tants prejudicis… on queda l’amor?
Per a tallar-ho d’arrel em van canviar a una escola de la capital. Vaig deixar de veure a l’Albert i ho vaig passar força malament una llarga temporada.
No sé si continuar la relació amb l’Albert als setze anys hauria canviat res del meu futur. Molt temps després, superades les pors i prohibicions imposades per la meva família, vaig conèixer el Guillem i hem construït la vida junts. No hem tingut fills, però a les nostres nebodes els hem transmès el que sempre m’he dit a mi mateix: “Miquel, l’amor no pot ser mai un error”.
- Presentat al Concurs ARC de microrelats “Comuniquem-nos!” – amb el tema “comunicació per carta”.
En mi ausencia
Te has hecho mayor, muy deprisa. “Háblame del pasado, cuéntame lo sucedido.” Tu mirada se oscurece, giras la cara, huyen tus ojos al rincón, quieres recoger las manos en pliegues imposibles… Apesadumbrado intuyo que mis años en el frente tampoco han sido para ti un camino de rosas, éstas tienen espinas pero son pocas para el calvario vivido.
“¿Papá ha…?” Asientes lentamente mordiéndote el labio inferior. “¿Mamá…?” Las lágrimas aparecen. “¿Cómo pudiste sin ellos…?” El torrente que desborda por tus mejillas me cuenta la verdad a gritos. Empiezas a balbucear, sin conseguir articular palabras coherentes. “No hables y abrázame fuerte.”
- Presentat al concurs Wonderland – L’art d’escriure 2016-17 (relat d’exactament 100 paraules).
—>> MICRORELAT FINALISTA DE LA SETMANA!!
[Enllaç al text al blog del programa Wonderland de Radio4 del 17 de ssetembre]
PETITES HISTÒRIES 