L’aigua. L’aigua caient pel meu cos. L’aigua que neteja. L’aigua que esborra restes de sang i…
Ara, sota la dutxa, penso que el món no és just, que hi ha massa porcs en un cos d’home i que arribats a un punt la dona segueix veient-se com el sexe dèbil.
Per què havia d’aguantar que es valgués del seu poder sobre mi? Primer per ser el meu cap, aprofitant-se de la meva necessitat de la feina. Després per ser més fort, immovilitzant-me en saltar-me a sobre.
Ara, sota la dutxa, segueixo respirant el seu alé, amb aquell tuf a alcohol i tabac. Segueixo sentint les seves mans fredes i molsudes grapejant-me els pits. Segueixo veient el sostre d’aquell petit despatx, darrera el rebost del restaurant, evitant mirar els seus ulls mesquins. Segueixo notant com se’m claven a l’esquena totes les coses de la taula amb el seu pes damunt meu, mentre s’abaixa els pantalons.
Dins l’atordiment del moment, la idea em va venir com un llampec. Una mà lliure, només això necessitava. A les palpentes vaig aconseguir agafar del calaix les tissores grans i les hi vaig clavar a l’esquena, una i altra vegada, amb tanta força com vaig poder. Va desplomar-se a terra, el molt bacó, amb un bassal de sang a sota.
Potser ja l’han trobat, se me’n fot.
Ara només vull que corri l’aigua i em netegi.
- Presentat al 4rt concurs NegrOliva.
PETITES HISTÒRIES 