Melangia nocturna

20 Novembre 2016 by M.Carme Marí 3 comentaris

Una melodia de jazz m’acompanya aquesta matinada, amb la xafogor típica de l’estiu a Barcelona amarant-me fins i tot les celles. L’esternbèrgia. A la meva àvia li encantava aquesta flor. Mira que em va costar d’aprendre aquest nom i, fixa’t, ara no me’l puc treure del cap.

En aquestes hores incertes, de vigília quan hauria de tenir son, m’assalten els records més curiosos. Per exemple la parafernàlia amb què preparava els cistells per anar a dinar a la font de l’ermita. O la decepció del fet que cap nét portés el nom del seu marit, que tan aviat la va deixar vídua. O darrerament la temporada que va patir blefaritis i ens va fer córrer a tots quan se li va posar l’ull com un pebrot. O els jocs de la seva infantesa que ens explicava anys enrere als cosins al pati de la casa vella, al poble, omplint el terra de guix.

Els darrers mesos tenia la memòria segrestada pel pas del temps, però no perdia l’oportunitat de mostrar-nos alguna part que se li il·luminava momentàniament. I tant ens parlava de quan s’amagava entre les vinyes amb els seus germans, com quan em va agafar en braços per primera vegada, a mi, la seva primera néta.

El solo de la guitarra deixa pas al piano mentre segueixo asseguda a l’ampit de la finestra, mirant com passen les hores pel carrer desert sense deixar rastre. Aquesta nit traspuo enyorança per tots els porus de la meva pell.

---

• Text inspirat en les paraules recollides com a resposta a l’entrada “EM REGALEU UNA PARAULA?“: Barcelona, esternbèrgia, oportunitat, segrest, son, decepció, blefaritis, parafernàlia, jazz i matinada.

MOLTES GRÀCIES PER LES VOSTRES APORTACIONS!!