PETITES HISTÒRIES


1 comentari

Bien fría

Era mi amigo y me engañó. Era mi amigo y fui su fiador. “No te preocupes”, me dijo, “es un negocio seguro. Se basa en el valor de un índice que se alcanza con menos frecuencia que un año bisiesto. En dos meses recuperaremos la inversión al cuadrado”. Y yo le creí. ¿Cómo iba a saber que estaba jugando conmigo? Ahora toda la fuerza de la administración caerá sobre mí, sin que pueda ayudarme ningún abogado. Lo peor es que cuando me explicó que no había salido bien, me pareció verle una sonrisilla mal disimulada acompañada de un canturreo vagamente familiar. Hoy he recordado que era la canción preferida de Eva, la novia que le robé en el instituto.



1 comentari

Innocent o culpable

Avui, que no hi ha escola, l’Albert és amb la seva mare. La Maria se l’ha endut a la feina, no vol córrer el risc que aparegui un blau al seu cos com l’altre dia. Ella no acaba de creure’s que es colpegés amb la porta. I si ha de presentar una prova contra el seu marit en un hipotètic divorci, no vol que sigui en el cos de l’Albert.

El seu marit, el Mateu… tan dolç que era al principi, però darrerament… Li ha deixat una nota a la porta per quan torni de la feina: “No truquis a la veïna per recollir l’Albert, ha vingut amb mi”.

Ara els seus horaris laborals són incompatibles. El Mateu fa el torn de nit a un hotel de la capital i ella hi neteja les habitacions. Va controlant al nen, que es mou pels passadissos de la planta on ella feineja. “No facis cap malifeta”, li diu. I és que ha vist un “No molesteu” a terra. A la següent porta el cartell mostra la cara “Arregleu l’habitació”. Quan hi entra, sorprenent la parella que es mou rítmicament al llit, obté la prova que buscava.



Deixa un comentari

Obedezca las señales de circulación

La flecha que, pintada en la calzada, señala el sentido obligatorio de la calle se cansó de las reiteradas infracciones de la moto azul. Esta mañana, cuando el vehículo avanzaba de nuevo hacia ella a toda velocidad, se ha alzado del suelo impactando de lleno en el pecho del motorista.


[Enllaç al text a Cincuentapalabras.com]


Deixa un comentari

Personatges brossians (30/12 a 3/1)

L’usurer diu:
“Tu et quedaràs en els ossos
i jo, cada cop,
amb els barrets més grossos”

[Enllaç al tuit]


El faroner constata que qui mira la vida a través d’una ampolla no portarà la nau dels seus a bon port

[Enllaç al tuit]


La colombina expressa que darrere dels llavis i la piga hi ha una persona que no es compra amb un plat a taula

[Enllaç al tuit]


L’empleat nega que massa bo vol dir ruc, tot i que a vegades se li pugin a la gepa.

[Enllaç al tuit]


L’altre es pregunta, despullant l’ànima després de treure’s la roba, si ella l’estimarà tal com és. 

[Enllaç al tuit]



2 comentaris

Captivitat

Sóc a un lloc fosc i estret. No estic sol, som uns quants aquí. Estem amuntegats de qualsevol manera, esperant el nostre torn. De tant en tant obren, se n’emporten un o dos i tanquen de nou. En aquells instants a vegades veiem una mica de llum, en altres ocasions deu ser de nit. Llavors sentim un soroll, “rshhht”, d’aquells que fan serrar les dents, i ens arriba escalfor. Després res. L’espera un altre cop.

Tornen a obrir. Estic mig tapat per altres. No m’agafen. Tanquen. Tampoc sé què és millor, de quedar-me aquí no veig per on podria escapar-me, però si m’escullen, el destí és incert. Què en fan de nosaltres?

Passa el temps. Sense cap referència fa de mal dir quant… minuts?, hores?

Obren una altra vegada. M’han triat! Em mouen amunt i avall fins que m’encenen. Tinc foc al cap! La flama va baixant pel meu cos de fusta, que va cremant mentre s’encén el foc a terra. El meu sacrifici no serà en va. Aquest cop la pila de branques i papers crema de valent. He contribuït a revifar el foc que s’apagava! I jo em consumeixo entre els espetecs i les guspires que s’enlairen xemeneia amunt en direcció al cel.


[Enllaç al relat al web de Vull Escriure]