El nostre poble sempre ha estat molt actiu en el món de la cultura. Quan a Barcelona es van reinstaurar els Jocs Florals al segle XIX, també vam crear-ne uns d’àmbit local.
Amb la guerra tot es va aturar. Després ho vam voler reprendre, d’amagat és clar. Però al poble veí hi havia anat a viure una família de Castella simpatitzant amb el règim, i sabíem que ens denunciarien a les autoritats, que perseguien qualsevol manifestació de la cultura catalana. Per a evitar-ho, en lloc dels Jocs Florals vam convocar un Concurs de Flors. Es tractava de portar una planta florida en un test folrat amb un paper bonic. A la cara interior del paper es trobava el poema que concursava.
Tot i l’aparença innocent del concurs, els castellans no se’n refiaven i van voler assistir a l’entrega de premis a l’ajuntament. Això va fer que no es poguessin llegir els poemes premiats a l’acte, però no va ser cap impediment per gaudir d’una gran festa. Els pobres castellans no s’explicaven com podíem donar el primer premi a aquella planta tan escarransida.
- Presentat a la proposta CAL Concurs de microrelats.
PETITES HISTÒRIES 