PETITES HISTÒRIES


1 comentari

I tu què faries?

L’Alba, una dona de ciutat, va decidir passar una setmana al poble amb la seva cosina. En veure una bicicleta al garatge li va demanar de provar-la:
-Quant temps sense agafar-ne una!

Va anar a fer un tomb en direcció a la sortida del poble. L’Alba recordà que anys enrere li agradava mirar l’ombra projectada mentre pedalava, com les rodes grises i etèries, segons l’hora allargassades, giraven enganxades per un punt a les físiques a la vegada que la seva ombra governava el conjunt, afegint-hi de tant en tant gestos i ganyotes divertides.

Somreia mentre avançava, tot recordant sensacions oblidades. El darrer carrer era ben costerut i començava a esbufegar per l’esforç, quan es va sorprendre veient l’ombra dibuixada a l’asfalt: la silueta del seu cos no era al damunt de la bicicleta sinó darrere, amb els peus a terra i les mans empenyent el seient. Però… quin atreviment! Què s’havia pensat l’ombra? L’estava titllant de grassa? O d’estar en baixa forma física? Potser tenia raó, però això no ho podia permetre.

Els següents dies va sortir amb la bicicleta a les 12 del migdia.


[Enllaç al text publicat al web Relats en Català]