Quan veig al papa em demana que me’n vagi amb ell. Jo no sé què fer. La mama diu que així, sense ell, estem millor. Ella sí, està més contenta, però jo el trobo a faltar. El papa era un bromista divertit amb mi. Les de la mama crec que eren bromes més pesades com fer-li la traveta, perquè abans queia moltes vegades per les escales i ara ja no.
He de practicar si vull anar amb ell. De moment només he aconseguit nyanyos al front quan ho he intentat. Potser ho he de provar a la mateixa paret per on ell apareix i desapareix, just on hi ha la gran taca vermella.
- Presentat al VI Microconcurs La Microbiblioteca.
PETITES HISTÒRIES 