Havien quedat per anar al cinema del nou centre comercial. Es van trobar a l’ascensor del pàrquing amb un somriure còmplice. Ell era daltònic, ella desmemoriada. De seguida van començar a xerrar i després de la pel·lícula els era impossible recordar el color o la planta on havien aparcat. Van recórrer una part de l’immens pàrquing, però no van trobar els cotxes. Queia la nit i van decidir arraulir-se en un racó per dormir.
Al matí avisaren a casa amb els mòbils: estem bé, no trobem el cotxe, vindrem quan puguem. Durant aquell dia tampoc van tenir èxit en la cerca. Per menjar van pujar als restaurants i abans que es fes fosc van buscar refugi a la botiga de mobles, era molt més confortable el llit de l’exposició que el racó del pàrquing.
A la tercera nit ja no dormien en habitacions juvenils separades, van provar un llit de matrimoni.
Quan portaven dues setmanes allí van demanar feina en comerços del centre, ja que als seus treballs anteriors els deixarien de pagar el sou i la targeta de crèdit no els duraria sempre.
Amb el pas del temps van decidir quedar-s’hi a viure. Si hi aneu, podreu conèixer al Martí, l’Alba i els seus dos fills, que van a la llar d’infants de la sisena planta.
- Presentat al VI Microconcurs La Microbiblioteca i al VIII Concurs de relats breus Diari de Terrassa.
PETITES HISTÒRIES 