[TANCADA] BCNegra18 – Concurs a Twitter

Mal despertar

Avui, quan m’he aixecat, ho he trobat tot molt estrany. La meva habitació estava mig buida i el llit tenia una vànova diferent. Al passadís he notat l’olor de xurros dels diumenges i he dubtat, no era dijous? Des de la finestra del menjador he vist el meu germà petit a punt d’entrar al portal de l’edifici, però… era ell? Bé, així ho diria jo, tot i que semblava bastant més gran i portava barba!, impossible que li hagi crescut en un dia. Intentant entendre-ho, m’he quedat aturat en veure a la paret del costat de la cuina un calendari penjat… del 2027! Llavors és quan la meva mare, també amb uns deu anys més, ha sortit del lavabo i sense fixar-se en mi ha entrat al menjador. Tot seguit, com fa de tant en tant, ha encès al bufet una petita espelma, una animeta, davant les fotos dels familiars que ens han deixat: els avis, el meu pare i el tiet Anselm. M’adono que ara hi ha una foto més en aquest grup. La meva.

---

• Presentat al VII Microconcurs La Microbiblioteca.

—>> MICRORELAT FINALISTA DEL MES!!

[Enllaç al blog de la Microbiblioteca – finalistes de desembre]

Reencuentro

“Todas las personas mayores han sido primero niños. (Pero pocos lo recuerdan).”
– Antoine de Saint-Exupéry “El Principito”

Cierra los ojos. Nota como el sol te da en la cara y te llena de colores por dentro, de rojos, naranjas o amarillos. Anda unos pasos con los ojos cerrados. Te sientes liviano. Cuando los abras, sonríe a quien te mire raro.

Paséate entre las sábanas secándose al sol y, si estás con un niño, jugad a esconderos entre ellas. Luego, al doblarlas entre dos cogiéndolas por las puntas, llevadlas bien arriba y cuando caigan os ponéis debajo. Risas. Complicidad.

El cielo es un lugar ideal para plantar la imaginación y dejarla crecer. Túmbate boca arriba y mira las nubes en movimiento. ¿Qué ves? O averigua qué personaje esconde la luna llena. Quizá descubras la expresión de un niño sonrojado con grandes mofletes, un maestro pidiendo silencio o una señora sorprendida. ¡Dibújala!

¿Recuerdas cuándo fue tu última batalla con hojas mecidas por el otoño? ¿O tener los dedos pegajosos con la dulzura de un algodón de azúcar? ¿Y una guerra de cosquillas? ¿O dibujar en cristales empañados?

Rescata del olvido y deja salir de vez en cuando a ese niño que todavía llevas dentro y, si puedes, comparte ese ser mágico con otros pequeños: te mirarán con otros ojos.

---

• Presentat a una proposta del blog Esta noche te cuento un amb el tema  “seres mágicos”.

[Enllaç al relat al blog d’ENTC]

COM ANEU DE PARAULES?

Hola!

A l’inici de curs passat no us vaig demanar res,  però ho faré ara!

Coincidint amb l’any nou… em regalaríeu una paraula?

Com en anteriors ocasions us demano una paraula i amb totes les que rebi intentaré escriure un relat que les inclogui. [Aquí podeu llegir els textos que vaig escriure amb les vostres aportacions en les ocasions anteriors: “Melangia nocturna” i “Música”.]

Podeu deixar la vostra paraula en un comentari a aquesta entrada al blog, contestant-me via Twitter, o bé enviar-me-la en un correu (per exemple des del formulari “Contactar” de la secció “Hola!” del blog).

I un cop més: MOLTES GRÀCIES PER LLEGIR-ME!! 🙂

• Amb les vostres paraules he escrit:  Transformació

Bon any 2018!

L’any nou ha nascut,
el tenim en bolquers,
l’hem de fer créixer
tractant-lo molt bé.
Donem cada dia
somriures, abraçades,
alguna alegria
i l’escalfor d’un petó,
així rebrà a la primavera
més formós que les flors.
En arribar l’estiu
veurem un jove ben fort
que voldrà aventures
i el pessigolleig d’un amor.
Quan la calor marxi
seguirà endavant
estona a estona, dia a dia,
amb nosaltres madurant.
Llavors tindrà la calma
i el caminar ferm
de qui amb recolzament
es prepara per a l’hivern.
Visquem l’any pensant
en mimar-lo de valent
perquè ens cuidarem a nosaltres
i estimarem la gent.

BON ANY NOU A TOTHOM!!