Avui, quan m’he aixecat, ho he trobat tot molt estrany. La meva habitació estava mig buida i el llit tenia una vànova diferent. Al passadís he notat l’olor de xurros dels diumenges i he dubtat, no era dijous? Des de la finestra del menjador he vist el meu germà petit a punt d’entrar al portal de l’edifici, però… era ell? Bé, així ho diria jo, tot i que semblava bastant més gran i portava barba!, impossible que li hagi crescut en un dia. Intentant entendre-ho, m’he quedat aturat en veure a la paret del costat de la cuina un calendari penjat… del 2027! Llavors és quan la meva mare, també amb uns deu anys més, ha sortit del lavabo i sense fixar-se en mi ha entrat al menjador. Tot seguit, com fa de tant en tant, ha encès al bufet una petita espelma, una animeta, davant les fotos dels familiars que ens han deixat: els avis, el meu pare i el tiet Anselm. M’adono que ara hi ha una foto més en aquest grup. La meva.
- Presentat al VII Microconcurs La Microbiblioteca.
—>> MICRORELAT FINALISTA DEL MES!!
[Enllaç al blog de la Microbiblioteca – finalistes de desembre]
10 Novembre 2018 a les 21:25
Bufffff…..un mal despertar de veritat
27 gener 2018 a les 21:29
👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻