Quan arribàrem a terra amb el que quedava d’embarcació ens vam sentir uns nàufrags afortunats. Teníem provisions i el cuiner del vaixell ens seguia preparant els àpats amb normalitat. Però passen els dies i al cel només hi ha núvols, no helicòpters de rescat.
Dissabte vam deixar de veure el gos i els plats són més especiats. Ningú ha preguntat res. Ahir va desaparèixer la nena que va quedar òrfena. Ens hem organitzat en grups per recórrer l’illa cercant-la. No hi tinc gaires esperances. Jo, per si de cas, menjaré només verdures i em lligaré la filla a la cintura.
- Presentat a Uuh! 7è Concurs de microrelats de por.
PETITES HISTÒRIES 