—Com enyoro aquells temps en què es desitjaven amb bogeria. Em posaven a 100 cada dia, i m’havien de rentar força sovint…
—A mi m’encanta quan ella es queda ajaguda d’esquena i arronsa les cames mentre ell baixa a l’alçada dels seus genolls. En aquell moment puc notar com es mouen lleugerament les seves natges i tot el seu cos, fins que ell l’abraça, perquè la vol agafar tota mentre es retorça de plaer. Llavors m’omplen les alenades de tots dos que pugen de temperatura.
—Doncs a mi sempre m’ha agradat més un altre estil: quan un arriba amb ganes de l’altre i l’estira fins a l’habitació llençant-lo sobre mi, començant uns moviments rítmics que van incrementant la velocitat fins a deixar-me rendit, com ells. Tot i que ara no seria tan exigent.
—Jo potser també hauré d’esperar un temps. El jove músic només em comparteix amb la seva guitarra.
—Crec que el músic és qui ha visitat a la meva mestressa i diria que amb moltes ganes. Em van deixar ple de nata i suor…
Amb un suau vent que gronxa la roba estesa, els llençols s’eixuguen per tornar a cobrir els llits on esperaran amb delit nits tòrrides..
- Presentat a la “Mêlée de Consolació” de la Lliga de MicroRelataires Catalans (tema: romàntic/eròtic).