Us parlaré d’un pailebot centenari, ara un bé cultural d’interès nacional a Catalunya, construït al País Valencià. Passà per diferents propietaris, dedicant-se a transportar mercaderies, al contraban, a l’abastiment en temps de guerra i a recuperacions del fons marí. Però ningú us haurà explicat aquesta història.
En una travessia, es desfermà una tempesta sense trobar recer on aixoplugar-se. La natura, implacable, posava l’embarcació sota grans onades d’herba que la sobrepassaven en alçada. Centenars, milers de fulles seques queien sobre ella contínuament, i joncs i tiges d’infinites plantes s’elevaven al seu pas. Sort en tingué de no topar amb els troncs d’arbres que, com gruixudes columnes d’aigua, s’alçaven de forma imprevista tot i que algunes branques van malmetre la nau. Quan remeté el temporal, el Santa Eulàlia sortí de la densa vegetació a zones més desbrossades i aparegué davant les seves veles una platja. Llavors pogué descansar sobre una mar plana.
- Presentat al VI Concurs de Microrelats Marítims, inspirat en la navegació a vela incloent la següent construcció: “un pailebot centenari…”.
29 Juliol 2018 a les 16:30
Molt bo
13 Agost 2018 a les 18:31
Celebro que t’agradi!
27 Juliol 2018 a les 19:47
Felicitats!! Quin “flipe”, oi?
13 Agost 2018 a les 18:30
Certament en veure la tempesta de fulles i les onades d’herba van flipar a tope!
Gràcies Xavi per comentar 🙂