Cada mañana compartimos vagón de Cercanías. Cuando subo te encuentro inmersa en un libro, ajena a mi entrada. Me coloco a pocos asientos de ti y abro el periódico que voy leyendo mientras te lanzo miradas disimuladas. Nunca habías levantado la cabeza. Hasta hoy. Hoy he tenido ese instante tan deseado. Hoy nuestros ojos se han encontrado y te has detenido un segundo en mí. Hoy con la expresión de tu rostro he comprendido que, a partir de mañana, viajaremos en “Lejanías”.
- Presentat al XII Certamen de Relatos Breves de Renfe.
PETITES HISTÒRIES 
25 gener 2019 a les 02:38
No sé per què no em deixa enviar el comentari si no hi poso la meva contrasenya. Per raons de seguretat, tal com estan les coses, m’han dit que no ho faci perquè en fan ús. “Distàncies”, m’ha agradat i he trobat un bon joc de frases. Una abraçada
Maria Teresa
27 gener 2019 a les 12:49
A mi també em passa a vegades això que em demani la contrasenya segons els blogs on vull deixar un comentari (i, com a tu, no m’agrada gaire). Crec que si vols deixar un comentari en aquest blog serà millor fer-ho sense que tinguis sessió iniciada al teu blog, i llavors pots escriure un comentari només indicant el nom (si vols, perquè inclús pot ser anònim), sense cap validació.
Me n’alegro que t’agradi el relat, i moltes gràcies per deixar-me un comentari. Una abraçada.