Recordo les mans de la mare, cansades de treballar una terra que no donava fruits, resseques i fetes malbé, sense aturar-se mai, sense cap recompensa. Aquelles mans que al vespre movia amb destresa per teixir la flassada que tantes nits m’ha acompanyat, i que després m’acaronaven mentre em deia que era meravellosa, que em mereixia un futur millor. Mare, com t’enyoro… Al final, saps, vaig reunir el coratge per emprendre una nova vida. Però, un cop més, la sort em defuig. I ara sembla que em mena cap a un prematur retrobament amb tu. Allà on siguis m’hi portarà aquest mar fosc, fred i feréstec, poblat només pels nostres crits, mancat d’embarcacions de salvament que els escoltin. Mal joc tenim en el repartiment de cartes fet segons el punt del mapa on naixem i el color de la pell.
- Presentat al Microconcurs de Relats en Femení (paraules a incloure: “retrobament, coratge, flassada, meravellosa”).
PETITES HISTÒRIES 