PETITES HISTÒRIES

Les veus inaudibles

Deixa un comentari

Recordo les mans de la mare, cansades de treballar una terra que no donava fruits, resseques i fetes malbé, sense aturar-se mai, sense cap recompensa. Aquelles mans que al vespre movia amb destresa per teixir la flassada que tantes nits m’ha acompanyat, i que després m’acaronaven mentre em deia que era meravellosa, que em mereixia un futur millor. Mare, com t’enyoro… Al final, saps, vaig reunir el coratge per emprendre una nova vida. Però, un cop més, la sort em defuig. I ara sembla que em mena cap a un prematur retrobament amb tu. Allà on siguis m’hi portarà aquest mar fosc, fred i feréstec, poblat només pels nostres crits, mancat d’embarcacions de salvament que els escoltin. Mal joc tenim en el repartiment de cartes fet segons el punt del mapa on naixem i el color de la pell.


Autor: M.Carme Marí

Twitter: @carme_tuit Blog: https://PetitesHistories.wordpress.com

Deixa'm un comentari! (no cal donar cap dada personal, es poden deixar en blanc)

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.