PETITES HISTÒRIES


4 comentaris

Coses de veïns

-No sé -va dir ella- triem un vi que estigui bé… Però no hi ha molta varietat.

Eren a la botiga de sota de l’edifici que estava oberta fins tard, regentada per un pakistanès. Semblava mentida que cap dels veïns de l’escala tingués una ampolla a casa. També és cert que eren pocs a la comunitat, un per replà, potser és per això que estaven ben avinguts i organitzen sopars a la terrassa de l’àtic com el que estaven preparant en aquell moment.

-Una bossa de plàstic, si us plau.
-Ah, vasos de plàstic -digué el botiguer.
-No, no. Potser s’ha pensat que ens ho volem beure al carrer… Són per una caragolada de l’escala. Caracoles, sabes?
-Cara…?
Caracoles, con cuernos.
-Ah, cuernos, sí -va somriure burleta- oído, vesina tersera con señor àtic, sí.

Ell era del tercer, ella de l’àtic.
Van decidir agafar els gots de plàstic i fer botellón a la plaça.



Deixa un comentari

Huida

Esas alas de plástico servían para volar y eso quería yo, pero no funcionan. Desde que murieron papá y mamá vivo con el tito, aunque quiero irme porque no me gustan los juegos que hace conmigo. Ahora sé por qué no se movían: ¡faltaban pilas! En un cajón he encontrado las que parecen un botón. No me entran en la espalda, como a la muñeca, así que me las tragaré esta noche, abriré la ventana y volaré.